dissabte, 3 de desembre de 2016

RESSENYA: LA SELECCIÓN

Resultat d'imatges de la seleccion libro
Títol: La Selección
Autora: Kiera Cass
Idioma Original: Anglès 
Editorial: Rocaeditorial
Any: 2012
Sinopsi: Per a trenta-cinc noies, La Selección és una oportunitat que només es presenta un cop a la vida. L'oportunitat d'escapar de la vida la que els ha tocat pel fet d'haver nascut en una determinada família. L'oportunitat de traslladar-se a un món d'hermosos vestits i joies que no tenen preu. L'oportunitat de viure en un palau i competir pel cor del guapíssim príncep Maxon.
Tot i així, per a l'America Singer, ser seleccionada és un autèntic malson perquè significa haver-se d'allunyar del seu amor secret, l'Aspen, qui pertany a una casta inferior a la d'ella; i també abandonar la seva llar per barallar-se per una corona que no desitja i viure a una palau que està constantment amenaçat per part dels violents rebels.
És llavors quan l'America coneix al príncep Maxon. Poc a poc, comença a qüestionar-se els plans que ella havia fet per a la seva vida y se n'adona que la vida amb la que sempre havia somiat no pot comparar-se amb el futur que mai s'havia atrevit a imaginar.
  

  
  La Selección és el primer llibre de la saga escrita per l'autora Kiera Cass i ens presenta un món futurista on, a causa de les guerres, els Estats Units passa a ser Illéa. La població està dividida en vuit "castes" depenent de l'estatus social de cada família. La nostra protagonista, l'America, és una cinc i, tot i que no pertany a les castes més baixes, la seva família no es pot permetre luxes i els diners són escassos. És per aquesta raó que decideix, encara que està enamorada de l'Aspen, un sis, incriure's a "La selección" per aconseguir diners,  un concurs en el qual trenta-cinc noies són candidates a convertir-se en la dona del príncep Maxon.
   L'America és converteix en una de les trenta-cinc afortunades i, encara que en un principi li sembla un malson, acaba gaudinr de l'estada a palau i descobreix que en Maxon no és exactament com ella imaginava.
   En un començament em va recordar  a altres novel·les distòpiques juvenils com Els Jocs de la Fam o Divergent i no em convencia la idea de trobar-me amb una lectura semblant als reality show que actualment emeten a la televisió, per sort,a mida que llegia els capítols, vaig descobrir que no era així i que m'atrapava fins al punt d'acabar-me la lectura en poc més de dos dies. Molts us preguntareu què té la novel·la per a atraure'm d'aquesta manera. Molt fàcil, els personatges.
     Vaig sentir-me molt identificada amb l'America des de les primeres pàgines i, segurament, a molts de vosaltres també us succeirà. Una noia amb caràcter, que no està gens acostumada als luxes i que té una manera molt peculiar d'actuar.
        Així mateix trobem l'Aspen, l'amor secret de l'America i amic de la seva família. Un noi molt misteriós.
         Per últim, en Maxon, un personatge que m'ha cridat l'atenció des del principi, ja que no és un príncep idealitzat sinó que és descrit com a molt humà, amb les seves preocupacions, molt tendre i dolç.
            La Selección és un llibre molt fàcil de llegir i ideal per a passar l'estona. La part negativa que jo destacaria de la novel·la és que l'he trobada molt previsible i poc misteriosa a causa de la simplesa de l'argument. Tot i així, estic desitjant llegir-me el segon.
          Recomano aquesta novel·la a tots aquells que vulguin gaudir amb una lectura ràpida i als amants del gènere romàntic.


Us heu llegit La Selección? Que us ha semblat?



Laura

diumenge, 20 de novembre de 2016

FORMAT PAPER vs FORMAT DIGITAL



Hola joves lectors!
  A l'entrada d'avui respondré a la típica pregunta que tots fem a una persona lectora: què prefereixes llegir en paper o en format digital? Jo us presentaré els avantatges i desavantatges d'ambdós tipologies de lectura i us faré una breu explicació de quina és la meva predilecte.
  El primer format que trobem és el paper. Les biblioteques i llibreries d'arreu del món estan repletes d'exemplars de llibres en paper. El primer llibre conegut de la història va ser escrit sobre papir egipci i data, d'aproximadament, l'any 4000 aC. Segurament és aquesta longevitat  i el gran avenç que va suposar, el causant de que actualment el paper segueixi sent el format preferit dels lectors i lectores.
  L'olor i el tacte de les pàgines són els principals arguments a favor d'aquest format. Així mateix, la necessitat d'alguns de desconnectar d'aparells com mòbils i ordinadors.
  Per altra banda, podem decantar-mos pel format digital per la mida i el pes dels exemplars. No heu intentat endur-vos per vacances un llibre de nou-centes pàgines a la maleta? Ho confirmo, és impossible. I és una llàstima que a la millor època de l'any per a llegir i relaxar-nos haguem de descartar algunes lectures pel seu nombre de pàgines.
  El format digital és una bona alternativa al paper i soluciona el problema del pes. En un e-book pots emmagatzemar una gran quantitat de llibres de diferent mida. El de nou-centes pàgines que abans hem decidit no endur-nos de vacances ara el podem portar, juntament amb d'altres, ocupant un espai molt reduït.
  Un altre avantatge d'aquest format són els magnífics diccionaris que alguns d'ells inclouen. He de confessar que quan els vaig descobrir em van deixar bocabadada. Qualsevol paraula de la qual vulguis saber el significat, únicament clicant al damunt el pots conèixer. Però el que jo considero millor dels llibres electrònics és el seu preu. Poden arribar a costar menys de la meitat que els de format paper, i fins i tot, alguns clàssics es poden aconseguir de manera gratuïta.
  La veritat és que tot i que cada cop s'utilitza més el format digital, estic enamorada dels llibres de paper. M'encanta comprar-ne i tenir a casa una gran col·lecció a l'estanteria. Acariciar els seus lloms, fullejar les pàgines i gaudir de les portades. Per això espero que mai desapareguin perquè considero que l'enquadernació i el disseny, igual que la literatura, són un art.

Què n'opineu vosaltres? Quin és el format que més utilitzeu?



Laura

dilluns, 17 d’octubre de 2016

LECTURES D'HIVERN vs LECTURES D'ESTIU



Hola joves lectors!
 L'entrada que us porto avui és una mica peculiar i l'he anomenada Lectures d'hivern vs lectures d'estiu. Tot va començar quan vaig preguntar a la meva mare si ella trobava diferències entre els llibres que llegia en aquestes dues estacions de l'any i em va respondre que no. La veritat és que jo sí que en trobo, per això us vull mostrar quines són i si vosaltres, com a lectors, també les noteu.
  La principal diferència que he trobat és que a l'estiu llegeixo més a gust les novel·les breus, és a dir, llibres d'aproximadament dos-centes pàgines. D'aquesta manera, els acabo més aviat i puc canviar de trama més sovint. En canvi, a l'hivern, prefereixo novel·les més llargues, llegir aquelles llibres voluminosos amb els quals podem estar més d'un mes per llegir-los, així com sagues i trilogies senceres.
 A part del nombre de pàgines, la trama i la manera d'escriure de l'escriptor, fa que depenent l'època de l'any, les meves preferències canviïn. Quan fa calor, les novel·les "fresques" són la millor opció. Aquelles amb una trama senzilla (no simple!), on l'autor no sigui gaire descriptiu, per tal que la lectura sigui àgil. Per altra banda, a l'hivern, prefereixo els llibres amb trames i personatges més complexes i les descripcions em són més agradables.
  Per últim, els gèneres també difereixen entre ambdues estacions. Pels dies més freds, les novel·les històriques, d'intriga i totes aquelles que convidin al lector a reflexionar. En canvi, als mesos d'estiu, no em faltarà mai una novel·la negra o un llibre d'humor. Així i tot, com molts ja sabreu, són fanàtica de les novel·les de fantasia i, d'aquestes, en llegeixo tot l'any!
Què us ha semblat aquesta entrada? Vosaltres també teniu diferents estils de lectura depenent dels dies de l'any?

Laura

diumenge, 25 de setembre de 2016

FIRA DEL LLIBRE D'OCASIÓ, ANTIC I MODERN


Hola joves lectors!
A l'entrada d'avui us parlaré sobre la fira del llibre d'ocasió,  antic i modern, enguany la 65a, que es pot visitar des del dia 16 de setembre fins al 2 d'octubre.
Tot i que té més de mig segle d'història, no va ser fins l'any passat, mirant informació sobre les festes de la Mercè de Barcelona, que en vaig conèixer l'existència. Es situa cada any al Passeig de Gràcia de la capital catalana, des de la Plaça Catalunya fins al carrer Consell de Cent.
  La fira del llibre d'ocasió, ofereix als visitants una extensa varietat de llibres a molt bon preu per a tots els públics. I el que més em fascina de tot: llibres de segona mà, descatalogats i rareses, que criden l'atenció dels vianants i les casetes desprenen una olor a llibre antic que embriaga a qualsevol.
  Si després d'aquest petit tast encara no us he convençut per visitar-la,  us deixo unes fotografies de la meva visita d'ahir, on vaig comprar dos clàssics de la literatura: Orgull i Prejudici de l'autora Jane Austen i Dràcula de l'escriptor Bram Stoker. 
Resultat d'imatges de fira del llibre d'ocasió




Els horaris són de dilluns a dissabte de 10.00 a 21.00 h i els diumenges i festius de 11.00 a 21.00h. Entrada gratuïta.
Us la perdreu? 





Laura

divendres, 16 de setembre de 2016

SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ 2016 +COL·LABORACIÓ


Hola joves lectors!
 Sé que vaig una mica tard amb l'entrada, ja que la Setmana del llibre en català va acabar fa cinc dies, però el començament del nou curs ha estat fort i no he pogut penjar-la abans.
Aquesta és una entrada que em fa molta il·lusió fer. No només per poder explicar com va anar la visita a la fira, tan estimada pels lectors catalans, sinó, perquè com molts sabreu, el blog està començant una nova temporada, plena de canvis i noves entrades. 
 Aquesta la considero la primera de la nova era, ja que us mostro un nou fitxatge al blog. Una persona fantàstica que a partir d'avui farà forces col·laboracions. 
La Sara, la meva millor amiga, comparteix amb mi l'interès per la literatura i, gràcies a que té uns gustos literaris que difereixen  força amb els meus, aportarà al blog més varietat i noves crítiques.
Les dos vam visitar el dijous dia 8 de setembre la fira situada davant la catedral i avui, comparteix amb tots nosaltres la seva experiència en visitar-la per primer cop.





   SETMANA DEL
     LLIBRE EN              CATALÀ    2016



 Vaig aixecar la vista per mirar el cel. Aquell cel tan blau i tan radiant. Després d'unes vacances fora de casa l'havia trobat a faltar, el meu cel, el cel mediterrani. Vaig abaixar la vista una mica mes. Centenars de turistes caminaven engrescats pel centre de la ciutat comtal, enamorant-se de cada raconet d'aquesta. Unes passes mes endavant i deixant de banda les rambles ens vam dirigir per un carreró estret que al principi em va donar una mica de por. I si ens estàvem apropant-nos a aquell famós barri que tots evitaven i que només els mes agosarats s'atrevien a travessar? Anava capficada en els meus pensaments, comentant amb la Laura cada detall i cada indici, aleshores i de sobte va aparèixer. Un conjunt de casetes i estants ens van donar la benvinguda. La temperatura era perfecte i molta gent gaudia entre els llibres i les revistes que allà es trobaven. Així que la fira del llibre en català... Aquí es on la Laura em volia portar! I jo que no hi havia estat mai i que comparteixo amb la meva amiga la passió pels llibres vaig acceptar ràpidament. Ens vam perdre entre centenars d'exemplars de novel·la clàssica catalana combinats amb poesia, novel·la juvenil i guies de viatge. Després d'unes llargues vacances sentir parlar català també em va fer Il·lusió i no parava de llegir tots els cartells en aquest idioma. L'ambient era fantàstic, fins i tot m'arriscaria a dir que era especial. La gent reia i parlava però sobretot... llegia. I entre el silenci de desenes de lectors, turistes curiosos, entre els flaix de les càmeres i els botiguers es sentia una música suau, una melodia a guitarra que venia de la plaça de la catedral. Un lloc ideal en un moment precís i a la ciutat mes maca del món! Us recomano aquesta experiència 100% i dono moltes gràcies a la Laura per haver-mi portat😊


 Sara i Laura 

dimecres, 10 d’agost de 2016

RESSENYA: EL CHICO DE LAS ESTRELLAS



Títol: El chico de las estrellas
Autor: Chris Pueyo
Idioma Original: Castellà
Editorial: Planeta
Any: 2015
Sinopsi: Hi havia una vegada un nen que mai va viure més de dos anys seguits en una mateixa casa, així que va decidir pintar les parets de totes les seves habitacions amb estrelles. El seu rebuig a l'escola i una família inusual l'empentaran a emprendre un viatge on no tot seran constel·lacions i demanar-li desitjos a la lluna. És hora de baixar al fang, equivocar-se amb una princesa i acabar trobant un príncep... on no?
Els seus desitjos de llibertat, tres antídots de supervivència i unes botes platejades l'acompanyaran per un món mort on els somnis arriben descalços i despentinats a enlloc.


  Vaig conèixer aquest llibre a internet, gràcies a booktube (ja us diré més endavant quins són els canals que segueixo!). Sabia que era un llibre diferent però en el moment que el vaig tenir entre les meves mans, i al fullejar-lo vaig observar que la tinta que utilitzava l'autor era de color blau, vaig adonar-me que era realment molt especial.
El chico de las estrellas explica la història de la vida de l'autor Chris Pueyo i les dificultats que ha tingut al llarg d'aquesta, sobretot a l'escola on patia bullying per part dels seus companys a causa de la seva orientació sexual.
Aquesta novel·la la podríem dividir en diverses parts. La primera, ens mostra com és el personatge qui és i com ha estat la seva infantesa, la segona part, ens explica la seva alliberació gràcies a un viatge al Regne Unit i per últim la seva primera història d'amor.
A part que felicito a l'autor per la riquesa poètica del llibre (està replet de metàfores), trobo que ha estat molt original en molts aspectes. Primer de tot, en el format, ja que, com he dit abans, està escrit en tinta blava. A més a més, no totes les lletres són de la mateixa mida sinó que destaca la importància d'algunes i, fins i tot en un capítol (això em va sorprendre molt), va decidir escriure únicament en minúscules. Per altra banda, està els noms dels personatges. Chris Pueyo no utilitza mai els noms reals dels personatges, sinó que els anomena per un pseudonim com, per exemple, la Dama de hierro o la Arquitecta de sonrisas.
Definitivament, és un llibre que no m'ha deixat indiferent, que m'alegro moltíssim d'haver-lo descobert, que m'ha fet reflexionar i que tothom s'hauria de llegir pel rerefons que l'autor ens vol mostrar.




Laura

RESSENYA: WONDER




Títol: Wonder
Autora: R.J.Palacio
Idioma Original: Anglès
Editorial: La Campana
Any: 2012
Sinopsi: L'August (Auggie) Pullman ha nascut amb una greu deformació a la cara i s'ha hagut de sotmetre a tantes operacions que no ha pogut anar a l'escola; fins ara, que té deu anys i està a punt de començar cinquè a l'escola Beecher. Si alguna vegada heu sigut nous, ja sabeu que dur que és...Doncs imagineu-vos com deu ser quan tens una cara com l'August  Aconseguirà que els seus companys l'acceptin com un més encara que sigui el nen més extrany que han vist mai?




Des que aquest llibre va sortir a la venda, només he sentit bones crítiques, de manera que vaig decidir llegir-lo.
L'autora tracta diversos temes importants al llarg de la novel·la que cal esmentar. Primer de tot, el llibre reflexa com de cruel pot arribar a ser la gent, fins i tot amb aquest cas on l'afectat és un nen. Així mateix, mostra que la gent no valora el que realment és important sinó que presten molta més atenció al físic sense adonar-se que únicament és una carcassa.
Fent referència a l'estructura del llibre, he de felicitar a l'autora per decidir dividir el llibre en vuit capítols narrats per diferents personatges, d'aquesta manera, la trama es pot veure des del punt de vista d'aquests i, a la vegada, al estar narrats en primera persona, conèixer més fàcilment com són, què senten, quin és el seu paper a la història i el més important: saber perquè tenen algunes reaccions estranyes al llarg del llibre.
Wonder m'ha fet reflexionar i plantejar-me perquè els éssers humans en determinades situacions podem arribar a ser tant cruels, a vegades sense ser-ne conscients. 
Tot i que està recomenat i catalogat com un llibre juvenil, crec que tothom l'hauria de llegir independentment de l'edat.


Laura

RESSENYA: LA METAMORFOSI




Títol: La metamorfosi
Autor: Franz Kafka
Idioma Original: Alemany
Editorial: Les Eines
Any: 1915
Sinopsi: <<Quan, un matí, Gregor Samsa es despertà d'uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós.>> La novel·la transmet al lector la sensació d'excentricitat i d'estranyesa que assalta al protagonista, qui poc a poc pren consciència que s'ha convertit en un paràsit respecte els seus familiars.




La sinopsi d'aquest llibre, com ja haureu observat, és molt breu, però la veritat és que ja queda prou clar amb aquesta quin és el tema de la novel·la.
La metamorfosi me'l va recomenar la meva mare tot utilitzant les paraules és molt impactant. Puc corroborar que és cert. 
Potser el més sorprenent, el que de debò causa el sentiment de neguit al lector són les magnífiques descripcions que realitza Kafka. Aquestes permeten crear una imatge molt clara al cap i posar-se fàcilment en la pell del protagonista.
Tot i que  La metamorfosi gira al voltant del protagonista, apareixen diversos personatges que, personalment, m'han sorprès molt. No vull fer cap spoiler, de manera que només diré que m'ha sorprés molt l'evolució, el canvi i  l'actitud de la germana al llarg de la novel·la.
Aquesta és molt breu, únicament té 80 pàgines, segurament, si fos més llarga podria fer-se feixuga, gràcies a la curta extensió permet que tot tipus de lectors (encara que no siguin habituals) decideixin llegir-la.
El llibre no és caracteritza per contenir molta acció, de fet és bastant pla, tot i això, t'atrau des de la primera frase i amb poc temps es llegeix. 
La metamorfosi és un gran clàssic, tothom l'hauria de llegir, ja que et fa reflexionar i valorar una mica més el que tenim. Us animeu?

Laura

dijous, 4 d’agost de 2016

RESSENYA:PULSACIONS


147072_pulsacions
Títol: Pulsacions
Autors: Javier Ruescas i Francesc Miralles
Idioma Original: Castellà
Editorial: Cruïlla
Any: 2013
Sinopsi: L'Èlia acaba de despertar després de vàries setmanes immensa en un coma profund. Quan encara està a l'hospital, la seva mare li regala un Smartphone amb el programa de missatgeria Heartbeats. Un bon dia comença rebre missatges misteriosos que faran replantejar-s'ho tot, fins i tot la frontera entre la vida i la mort.



  Pulsacions és un llibre que vaig conèixer gràcies a internet. Molts lectors escrivien molt bones crítiques i, a més a més, havia llegit d'ambdós escriptors, de manera que no vaig poder resistir-me a llegir-lo.
Primer de tot, he de parlar del format del llibre, ja que és el que més m'ha sorprès, perquè no havia llegit mai un d'igual i perquè és el que més destaca de la novel·la. Aquesta està escrit íntegrament en missatgeria de telèfon mòbil. La protagonista, l'Èlia, utilitza un programa semblant al WhatsApp que tots coneixem, anomenat Heartbeats, a través del qual parla amb totes les persones i podem conèixer els seus pensaments i inquietuds. He de felicitar als autors perquè és molt arriscat escriure d'aquesta forma, ja que els diàlegs podrien quedar molt forçats, però no és el cas. Totes les converses es veuen molt naturals i quotidianes. A més a més, dona un toc modern i tecnològic al llibre.
Parlant de la trama, he trobat algun petit defecte a Pulsacions. Algunes parts se m'han fet una mica òbvies, és a dir, apareix un misteri que és fàcilment identificable, si m'hagués sorprès una mica, hagués estat fantàstic.
Per altra banda està el rerefons del llibre. Crec que els autors han deixat una bona reflexió, sobre la importància de no rendir-se i de superar-se cada dia. A més a més, la novel·la està repleta de frases profundes que et faran pensar.
El balanç que faig del llibre és positiu, l'he trobat interessant i he gaudit de la lectura. És molt fàcil de llegir, té únicament 200 pàgines, i en una tarda ja l'havia acabat. Els autors ja han escrit una segona part, anomenada Batecs que és independent de la primera, amb protagonistes diferents, i que quan tingui l'oportunitat llegiré.



Laura

dimarts, 2 d’agost de 2016

RESSENYA: MIG REI



Títol: Mig rei
Autor: Joe Abercrombie
Idioma Original: Anglès
Editorial: Rosa dels vents
Any: 2015
Sinopsi: En Iarvi, el fill petit del rei, va néixer amb una malformació en una mà, que ha fet que tothom, fins i tot el seu pare, el considerés <<mig home>>. Per això, en comptes de formar-se com a guerrer, com els altres homes de la seva estirp, s'ha dedicat a estudiar per convertir-se en un dels clergues del regne. Però la vigília de l'última prova per ingressar en aquest ordre de savis, en Iarvi rep la notícia que el seu pare i el seu germà han estat assassinats. Ell és el nou rei.
Després d'una terrible traïció ordida pels seus éssers estimats, en Iarvi es trobarà sol en un món regit per la força física i el cor fred. Incapaç de dur una armadura o d'aixecar una destral, haurà d'afilar i aguditzar la ment. Però una estranya germandat d'ànimes perdudes s'aplegarà al seu voltant i ell descobrirà que aquests companys inesperats poden ajudar-lo a convertir-se en l'home que li agradaria ser.




Mig rei és la primera part de la trilogia Mar trencat i vaig descobrir aquests llibres per casualitat. Amb una amiga vam anar a una llibreria i jo, fanàtica dels llibres de fantasia, vaig veure que aquest era una de les novetats. La ressenya em va impactar, de manera que no he parat fins a aconseguir-lo.
El ritme de lectura de la novel·la és ràpid des del primer moment, ja que està repleta d'aventura i el personatge principal, en Iarvi, es veurà obligat a sobreviure en unes condicions difícils, més encara per culpa de la seva mà. Tot  i així, sobre la meitat del llibre, es torna addictiu. Entren en joc uns personatges que ajudaran al protagonista a recuperar el Tron Negre i que fan que s'agilitzi molt més la lectura amb diverses escenes d'amistat i superació.
L'evolució d'aquests personatges al llarg de la novel·la és fantàstica, sobretot la del protagonista. Sense adonar-te, veus com poc a poc en Iarvi va millorant el seu físic, aprèn a realitzar accions que mai s'hagués imaginat fer per culpa de la seva mà. A més a més, el trobem molt més madur al final del llibre, veiem que ja no actua com un noi de quinze anys.
Un altre punt positiu d'aquest llibre, sens dubte, és el final escrit per l'autor. Si algú em preguntés quin és el final de llibre més sorprenent, segurament diria aquest. En el últims dos capítols la trama dóna un gir inesperat i l'últim, després de llegir-lo, m'ha deixat amb la boca oberta i amb ganes de llegir el següent.
He llegit la sinopsi del següent llibre, Mig Món, i s'entén que el protagonista ja no és el mateix i passa a ocupar un paper secundari. Tot i això, com que aquest llibre m'ha deixat bona boca, estic impacient per continuar llegint la trilogia i veure com avança.


Laura

RESSENYA: EL FARO DEL FIN DEL MUNDO



Títol: El faro del fin del mundo
Autor: Jules Verne
Idioma Original: Francès
Editorial: Bruguera
Any: 1905
Sinopsi: La missió pacífica encomanada als forasters Vázquez i Felipe a la illa aparentment deshabitada, va a trastocar-se per complet amb l'aparició d'uns pirates sense escrúpols que actuaran amb violència. A l'enfrontament que segueix es debatran la desesperada llibertat del cabdill dels pirates, Kongre, i la tenacitat i heroisme, de Vázquez, amb qui s'alien els elements de la natura i l'implacable pas del temps. 



Aquest llibre voltava per casa dels meus avis  i el vaig agafar per llegir-lo un dia que m'havia oblidat la meva lectura a casa. Les aventures que succeeixen a les novel·les de Jules Verne sempre m'han cridat l'atenció. Viatge al centre de la Terra, per exemple m'ha tingut sempre fascinada, per això em va cridar l'atenció aquest llibre del mateix autor.
Per a ser un clàssic de la literatura, és bastant fàcil de llegir. El vocabulari no és molt complex i llegint poques pàgines entres molt fàcilment a la història.
He de dir que l'autor és molt descriptiu. Als primers capítols només trobem descripció, no hi ha cap mena d'acció i és la part del llibre que podem trobar més feixuga. Un cop passada aquesta part (imprescindible per a situar al lector a la trama), quan apareixen nous personatges, com per exemple els pirates, és fa molt més àgil la lectura.
A més a més, El faro del fin del mundo és breu, té aproximadament unes dos-centes pàgines, de manera que per què no li doneu una oportunitat?
Heu llegit algun llibre de Jules Verne? Que us ha semblat?

Laura

dissabte, 30 de juliol de 2016

RESSENYA: JUNTS




Títol: Junts
Autora: Ally Condie
Idioma Original: Anglès
Editorial: Montena
Any: 2011
Sinopsi: Al món de la Cassia, les autoritats ho decideixen absolutament tot. A qui has d'estimar, de que has de treballar, fins i tot quan has de morir. La Cassia mai s'ha qüestionat les decisions que han pres per ella, ni tan sols quan li comuniquen que la seva <<parella perfecta>>- la personaamb qui haurà de compartir la resta de la seva vida- és en Xander, el seu millor amic. Els problemes arriben més tard, quan un estrany error informàtic fa que a la microfitxa que les autoritats li han entregat aparegui la cara d'un altre noi, l'enigmàtic Ky. I si aquest error no fos fortuït? I si la persona de la seva vida no fos qui li han assegurat que és?



Amb aquesta nova distopia creada per l'autora Ally Condie se'ns mostra una societat on la llibertat és casi inexistent per no dir que ha estat erradicada. Vaig començar a llegir aquest llibre amb una mica de por. He llegit unes quantes trilogies que es basen en societats distòpiques i temia que fos poc original i l'hagués de catalogar com a una saga més. 
És cert que en un principi vaig trobar força similituds amb altres trilogies com per exemple Els Jocs de la Fam o Divergent. La protagonista és una noia que trenca els esquemes i les lleis establertes, és valenta, segura de si mateixa i s'enamora d'un noi misteriós del qual vol descobrir més coses.
El noi de la novel·la, en Ky, és un noi tímid que amaga coses del seu passat i que poc a poc es van descobrint al llarg del llibre per mantenir al lector atrapat a les pàgines. A més a més, com heu pogut llegir a la ressenya apareix una altre personatge masculí molt important a la vida de la protagonista i que difereix molt d'en Ky, en Xander. Aquest personatge el podem descriure com un noi dolç, atent i preocupat per la felicitat de la Cassia. Un altre cop caiem en el tòpic dels triangles amorosos en els llibres juvenils, i la veritat és que a mi no m'acaben de fer el pes, pel fet que els tres personatges que intervenen sempre són molt semblants en totes les novel·les.
Tot i això, la veritat és que Junts em va atrapar i me'l vaig llegir en un tancar i obrir d'ulls. Una de les coses que no m'esperava i que em va enamorar de la novel·la van ser les poesies prohibides que arriben a les mans de la protagonista (si voleu saber més coses sobre aquestes, llegiu el llibre!), són pocs els llibres juvenils en els que en algun moment es parla de poesia. Així com la magnífica descripció de la societat, el seu funcionament i els pensaments i emocions de la nostra protagonista, la Cassia.
Heu llegit aquest llibre? Que us ha semblat?


Laura

RESSENYA: SIN NOTICIAS DE GURB



Títol: Sin noticias de Gurb 
Autor: Eduardo Mendoza
Idioma Original: Castellà
Editorial: Seix Barral
Any: 1991
Sinopsi: Perdut a la Barcelona preolímpica, l'extraterrestre Gurb posa al servei de la seva supervivència l'estranya qualitat d'adoptar l'aspecte que li plagui. Es perd amb l'aparença de la Marta Sánchez, mentre el seu company alienígena inicia la recerca a la jungla urbana. A través del seu diari personal anem descobrint les increïbles peripècies d'un extraterrestre a Barcelona.


Havia sentit molt a parlar d'aquest llibre, però em vaig decidir a llegir-lo quan diverses persones me'l van catalogar com el llibre d'humor per excel·lència
Primer de tot, em va sorprendre perquè és molt breu, únicament conté 143 pàgines. Sin noticias de Gurb està dividit en dies i aquests indiquen que realitza l'extraterrestre a hores concretes. La veritat és que aquest format "diari" agilitza la lectura de la novel·la.
No recordo haver llegit mai un llibre tan excèntric, ni tampoc recordo haver rigut tant. El protagonista explica d'una manera ben peculiar com són i com es comporten els éssers humans. Així mateix s'horroritza d'algunes accions de les persones mentre ell actua d'una manera molt estranya i divertida.
Tot i així, crec que l'humor és una mica especial i no se si agradarà a tots els lectors, a mi, personalment, m'ha enamorat.
El que sens dubte més valoro d'aquest llibre és la magnífica manera com escriu l'autor  Eduardo Mendoza, m'ha fet riure moltíssim i imaginar-me molt fàcilment les accions descrites.
A més a més, he trobat aquest llibre molt crític. Fa paròdia de diversos problemes que formen part de la ciutat i que els que hi vivim afirmem: transit horrorós, obres al carrer,etc. 
Si teniu l'oportunitat de llegir aquest llibre, no la perdeu. Em va fer passar una estona molt divertida (vaig començar a llegir i  no vaig poder parar!) i, definitivament, aquest llibre ha passat a ser un dels meus predilectes.


Laura

RESSENYA: EL CORREDOR DEL LABERINT


Títol: El corredor del laberint
Autor: James Dashner
Idioma Original: Anglès
Editorial: grup 62
Any: 2015
Sinopsi: Quan en Thomas es desperta a l'ascensor, l'única cosa que recorda és el seu nom. Està envoltat de nois desconeguts que, com ell, tampoc recorden res del seu passat.
"Encantat de coneixe't, cagafil. Benvingut a la clariana".
Més enllà dels imponents murs de pedra que s'aixequen envoltant la Clariana, hi ha un Laberint, sense límits i sempre canviant. Cada matí, en obrir-se les portes, els corredors busquen una sortida. Mai ningú ha sobreviscut una nit a dins. Llavors arriba una noia. La primera. I el missatge que porta és aterridor.


Tothom parlava d'aquesta saga i moltes persones del meu voltant insistien per a que me'l llegís. Tots aquests fets van fer que creés unes expectatives que no han estat del tot assolides.
Primer de tot, mostraré els punts que considero forts de la novel·la. Feia molt de temps que no llegia un llibre on el protagonista és un noi jove. A les primeres pàgines, en Thomas dóna la sensació de ser un noi molt dèbil i covard, però al llarg de la novel·la ens adonem que és tot el contrari.
La resta dels personatges els trobem molt ben creats igualment, el que em fa felicitar a l'autor perquè moltes vegades els personatges secundaris són molt plans i només destaca el protagonista.
Fent referència a la trama, la idea és molt original, trobo que els llibres que es basen en un grup de joves, que han de sobreviure ells sols són addictius. A més a més, tot i que la idea pot semblar simple, l'autor aconsegueix aprofundir-hi i escriure una trama complexa.
Podria concloure dient que el llibre és força entretingut, però us preguntareu: per què ha esmentat en un principi que no ha complert les expectatives que hi tenia dipositades? Doncs perquè, és cert que m'ha agradat, però no el consideraria dels millors llibres que he llegit. No m'ha atrapat gaire i algunes parts les he trobat repetitives i feixugues. 
A més a més, després de llegir el final, em fa una mica de por llegir la continuació de la saga perquè tinc la sensació que l'autor James Dashner s'ha desviat massa de la trama principal.
Vosaltres heu llegit El corredor del laberint? Quina és la vostra valoració?. 



Laura

dilluns, 25 de juliol de 2016

RESSENYA: EL PETIT PRÍNCEP



Títol: El petit príncep
Autor: Antoine de Saint-Exupéry
Idioma Original: Francès
Editorial: Salamandra
Any: 1943
Sinopsi: El petit príncep viu en un petit asteroide, que comparteix amb una flor capritxosa i tres volcans. Però té "problemes" amb la flor i comença a experimentar la soledat. Fins que decideix abandonar el planeta per a buscar un amic. Cercant aquesta amistat recorre diversos planetes, habitats successivament per un rei, un vanitós, un borratxo, un home de negocis, un fanaler, un geògraf... El concepte de "serietat" que tenen aquestes "persones grans"el deixa perplex i confós. Continuant la seva recerca arriba al planeta Terra, però, amb la seva gran extensió i buidor sent més que mai la soledat...





Si no heu llegit aquest llibre segurament no fareu cas d'aquesta ressenya perquè opinareu que és un conte infantil que expliquen els pares i mares als seus fills i filles, a més a més, basareu aquesta opinió pel format del llibre i els dibuixos. Doncs us he de dir, que personalment, no l'he trobat un llibre infantil, es pot llegir a qualsevol edat i si encara no ho heu fet, no us ho penseu dues vegades.
Un nen de set anys quedarà enamorat del llibre per la història del protagonista, el Petit Príncep, que cerca un amic pels diferents planetes on viatja. Un jove de setze anys quedarà encisat per la profunditat i el significat de les frases i la importància que donen els adults a certes tasques, oblidant-se del que realment és important. I finalment, un adult de cinquanta anys quedarà meravellat per la gran crítica a la societat i s'adonarà com, realment, ens considerem adults quan fem coses importants sense adonar-nos que la majoria d'aquestes són absurdes.
Aquest és un llibre que m'ha fet reflexionar moltíssim. El petit príncep demostra com, a mida que ens anem fent grans, perdem una part molt important de la nostra existència, la imaginació, i que sense aquesta, ens tornem  persones iguals, idèntiques, semblants als robots que dediquen tota la seva existència a treballar i no ha ser feliç i realitzar el que de debò ens agrada.
El conte comença molt pla, però a mida que el protagonista explica el succeït als diversos planetes on ha estat, amb els corresponents habitants, va prenent un to més crític, fins al punt que arribem a ser conscients que no estem fent les coses del tot correctes.
Per què no ens oblidem durant una estona de quina edat tenim realment i traiem el nen que tots duem a dins per gaudir d'aquest llibre imprescindible? Per què no ens passegem durant una estona pels planetes que visita el Petit Príncep?



Laura

dilluns, 18 de juliol de 2016

RESSENYA: L'INFORME PHAETON




Títol: L'informe Phaeton
Autor: Albert Salvadó
Idioma Original: Català
Editorial: Columna
Any: 2007
Sinopsi: I si la història que ens han explicat fos un engany? Qui és el senyor Contacte? Diu que m'han triat precisament a mi, per saber. Per saber què? Què és la CCU? Eren tantes les preguntes que em queien al damunt de sobte.
Tot va començar a la terrassa d'una àtic amb una trobada que semblava casual, però allà va tenir inici una aventura increïble que m'ha portat a reconstruir el fil del passat de la Humanitat. Cada pas ha estat una sorpresa majúscula, cada nou descobriment un salt espectacular  i cada revelació ha fet trontollar tots els meus coneixements . He dit <<coneixements>>? Potser hauria de dir desconeixements...
Després de tot el que ha passat, després del que he vist, després de tot el que he viscut, només una cosa queda clara: a partir d'ara, la meva vida mai no tornarà a ser la mateixa.
Ila teva? Continuarà sent la mateixa un cop hagis llegit L'Informe Phaeton? Vés amb compte, perquè també per a tu, potser, mai més res no serà igual. Tu també has estat escollit per saber.


El seu llom roig amb les lletres platejades va ser el que em va cridar l'atenció d'aquest llibre. El títol m'era desconegut, així com l'autor, però tenia un bon pressentiment i després de llegir la sinopsi vaig decidir donar-li una oportunitat.
Mai cap novel·la havia aconseguit fer-me trontollar el cap d'aquesta manera, mai cap novel·la m'havia fet pensar tant. Crec que gràcies a L'informe Phaeton he aprés a reflexionar i a plantejar-me les coses.
Tot i que podem dir que el diàleg i l'estil són molt senzills, no podem catalogar a aquest llibre com a tal. Valoro molt positivament la gran recerca d'informació que ha realitzat l'autor. Tota la informació que inclou la novel·la pot ser fàcilment trobada i contrastada (de fet, la bibliografia omple gairebé set planes!)
Primer de tot, quan comencem a llegir, ens trobem un pròleg. Quin pròleg! A partir d'aquest, el lector queda atrapat i la qualitat de la novel·la va en augment. He de confessar que algunes parts se m'han fet una mica feixugues a causa de la gran quantitat d'informació que aquestes contenen, però, a part d'això és un llibre fantàstic. Una novel·la diferent. Mai n'havia llegit cap d'igual.
Després d'haver devorat 547 pàgines en un temps rècord, la primera pregunta que apareix al meu cap és si podria realment succeir que la història que ens han ensenyat no fos realment com diuen. Per altra banda, un sentiment de culpabilitat s'ha apoderat de mi, de nosaltres. Un dels missatges que aquest llibre fa arribar al lector és que, si no parem el problema del canvi climàtic, les conseqüències poden ser devastadores, hem de prendre consciència.


Laura