dijous, 25 de gener de 2018

RESSENYA: ROJO Y ORO





TÍTOL: Rojo y Oro
AUTORES: Iria G. Parente i Selene M. Pascual
IDIOMA ORIGINAL: Castellà
EDITORIAL: Alfaguara
ANY: 2017
SINOPSI: Orión está cansado de ser el esclavo de Hera desde que su madre, la diosa del caos, fue condenada por su ambición. Hera le ha tratado siempre más como un criado que como el dios que es. Y quiere que eso se acabe.
Asteria está cansada de luchar. Desde que el pueblo de las amazonas fue arrasado hace dos años, ella y sus hermanas viven esclavizadas y obligadas a servir al Emperador de Élada como gladiadoras. Y quiere que eso acabe.
El mundo de Orión es dorado como solo puede serlo la grandeza de los dioses; el mundo de Asteria es rojo como solo puede serlo la sangre que derrama cada día.
Ambos buscan venganza hacia quienes los encadenaron en esos mundos.
Ambos buscan libertad, y harán lo que sea necesario para conseguirla.

Escuchad, mortales, la historia de un dios que no quería vivir, de una amazona obligada a matar y de su libertad siempre robada.
Aguardad y temed el despertar del caos: cuando Eris abra los ojos, la venganza al fin llegará.



























LA MEVA OPINIÓ

Feia temps que sentia a parlar de les autores Iria G. Parente i Selene M. Pascual, cada llibre seu està envoltat de boníssimes crítiques, de manera que no vaig poder esperar. Rojo y Oro, ha estat la meva primera lectura i després de sorprendre’m  molt gratament, confirmo que no serà l’última.
La novel·la comença amb Eris, la deessa del caos, insatisfeta amb el poder que li havia estat atorgat mata a Persèfone, esposa de Hades per governar el món dels morts. Davant de tal crim, és castigada pels dotze Déus i convertida en pedra juntament amb tots els seus fills. Tots menys Orión, déu de la vida, que era tot just un nadó. Hera decideix cuidar-lo, però presa pel rancor i la infelicitat que viu, el tracta com a un presoner.
Orión, està fart d’aquesta mancança de llibertat i desigualtat entre els déus, per això decideix buscar a la seva mare i alliberar-la. Però ell, és simplement un déu menor, i no és capaç de lluitar contra les amenaces que envolten la seva missió.
Per altra banda, en el món mortal, l’Emperador té captives a les amazones, protegides d’Artemisa, per a fer-les combatre a mort davant del poble d’Élada. Entre totes, destaca Asteria, una gran lluitadora moguda per la venjança de la mort de moltes de les seves germanes i la destrucció de la seva llar. L’Asteria només té un idea al cap. L’Asteria vol matar l’Emperador, encara que sigui l’última cosa que faci abans de morir, però l’Emperador, és el protegit dels déus i Hera no permetrà que ningú se li acosti.
El que més em va captar del llibre des de les primeres pàgines han estat els personatges, cadascun d’ells, tant els principals com els secundaris són perfectament descrits amb les seves virtuts i els defectes.
La novel·la està dividida en capítols alternats pels dos personatges principals: l’Asteria i l’Orión, fet que mostra els seus punts de vista i que permet entendre més als protagonistes.

En resum, Rojo y Oro és una novel·la plena de sang, venjança i egoisme, però també d’amistat,  amor i un missatge final que estovarà els cors de tots els lectors.


Laura

dimecres, 6 de desembre de 2017

RESSENYA: LA FLOR DE FUEGO

Resultat d'imatges de la flor de fuego

-------------------------------------------------------
TITOLLa flor de fuego
AUTORAAlba Quintas Garciandia
IDIOMA ORIGINALCastellà
EDITORIALNocturna ediciones
ANY2017
SINOPSI: Nadie sabe qué ocurre en el instituto. Estudiantes y profesores corren por el edificio e intentan salir a toda costa mientras suenan estallidos similares a disparos… pero eso no es posible, ¿verdad?
              Una chica en la calle asegura que los ha visto entrar y, sí, iban armados. Otro alumno tiembla en la biblioteca tras haber presenciado una escena que jamás olvidará. Y John… ¿Dónde está John? ¿Por qué, cuando todos se esfuerzan por huir, él corre los pasillos en dirección a los disparos?
              Tal vez él quiera contarlo. Porque esta es la historia de John. Y la historia de John es la historia de Columbine.
              O quizá no tanto.
---------------------------------------------------------------------------------------------

LA MEVA OPINIÓ

    Després de sentir-se diversos trets, l’institut entra en un estat de caos. Uns intenten fugir de l’edifici presos del pànic, altres, en canvi, es tanquen  a les aules on minuts abans havien estat fent classe, paralitzats, incapaços de reaccionar. Tant alumnes com professors lluiten per la seva supervivència. Tots tenen un mateix objectiu. Tots, menys en John. El nostre protagonista no intenta salvar-se, amagar-se en un lloc segur, sinó que els seus passos el condueixen del lloc on tots fugen, d’on se senten els trets.
--------------------------------------------------------------------------------------------
Se puede elegir no mirar, pero nunca no ver.
--------------------------------------------------------------------------------------------
    La flor de fuego és la segona obra de la jove escriptora Alba Quintas Garciandia que ens explica un dels tiroteigs més coneguts ocorreguts a Estats Units. El 20 d’abril de l’any 1999 Eric Harris i Dylan Klebold van entrar armats a l’institut Columbine del comptat de Jefferson assassinant a dotze estudiants i un professor i ferint vint-i-una persones més.
    Els personatges que apareixen a la novel·la són fantàstics, tant els que podem considerar herois com els que considerem cruels. Destaco, entre tots, el personatge d’en John, que ens acompanya al llarg de l’obra i que ens mostra la seva evolució i els seus pensaments més profunds  i el de l’Ethan. Aquest últim, l’autora assegura que és un símbol, a mi em va posar la pell de gallina, el considero un dels personatges més esgarrifosos que he llegit.
     Així mateix, en relació als personatges, cal destacar el grup d’amics de qui ens parla en John. Un grup format per persones molt diferents entre ells, algunes no acaben d’encaixar en la societat, però es veuen integrats en un grup fantàstic.
  --------------------------------------------------------------------------------------------
Vengarse no tiene nada que ver con una mujer ciega y una balanza.
--------------------------------------------------------------------------------------------  
    La base real de la trama és la que atrapa al lector mitjançant la ficció narrada amb la enamoradissa ploma de l’escriptora. Felicito la gran recerca d’informació per part de l’autora, que ens omple la trama de petits detalls reals que ens fan prendre consciencia sobre la normalitat de la tinença d’armes a Estats Units, un problema encara present i la personalitat dels causants de la massacre. De fet, fent referència al darrer, un conjunt de textos escrits per un dels veritables autors no deixen indiferent al lector.
   La flor de fuego és un llibre cent per cent recomanable, que atrau al lector des de les primeres pàgines i que el fa reflexionar, al llarg de la novel·la mitjançant un tema delicat, però encara present a molts països del món. 

Us animeu a llegir-lo? 

Aquest blog viu gràcies a les visites i els comentaris. No tingueu por a comentar!




Laura