dissabte, 29 de juliol de 2017

RESSENYA: ASSASSINAT A L'ORIENT EXPRESS


Resultat d'imatges de assassinat a l'orient express
-----------------------------------------------------------
TITOLAssassinat a l’Orient Express
AUTORAAgatha Christie
IDIOMA ORIGINAL: Anglès
EDITORIALLa Magrana
ANY2010
SINOPSI: Un home apareix mort dins el seu camarot enmig del trajecte de l’Orient Express. El detectiu Hercule Poirot es veu davant d’un gran misteri, ningú no ha entrat ni sortit del tren , ja que ha quedat atrapat per una tempesta de neu, la qual cosa impossibilita també que continuï el recorregut. Tots els passatgers del tren passen a ser sospitosos.
---------------------------------------------------------------------------------------------

LA MEVA OPINIÓ


     Primer de tot,aviso que en aquesta ressenya no he fet cap spoiler, podeu llegir amb tranquil·litat.
       Ens trobem davant  d’una de les millors obres de l’escriptora Agatha Christie i del gènere negre. Després que el primer llibre que vaig llegir de l’autora(l'Assassinat de Roger Ackroyd) es convertís en un dels meus predilectes, no podia esperar a llegir-me'n un altre. Veia molt difícil que m’agradés tant com el primer i, tot i que el continuo preferint, no m’ha decebut i el considero una gran obra mestra.
   Aquesta vegada, l’Hercule Poirot ha de resoldre un assassinat que s’ha produït a l’Orient Express, un tren que viatja des d'Istanbul fins a Calais i que ha quedat aturat a causa d’una gran nevada. La víctima? Un home que ha estat apunyalat diverses vegades. No ha pogut entrar ni sortir ningú, de manera que el culpable es troba a l’interior del tren. El problema? Tots els sospitosos presenten una coartada perfecte.
    El personatge del Poirot és, definitivament, genial. Tot i que l’autora el descriu físicament de manera còmica, l’envolta una serietat i una tranquil·litat permanents. El que més em fascina són els interrogatoris, en els quals realitza unes preguntes sorprenents i desconcertants que el lector no entendrà fins al final.
     He de confessar que l’inici de la novel·la, abans no es produeix l’assassinat, l’he trobat una mica lent però, tenint en compte que el llibre té unes dues-centes pàgines, es passa ràpidament.
    La part negativa del llibre, si s’ha de dir alguna cosa dolenta, és la gran quantitat de personatges que hi apareixen, fet que causa confusió al lector. Tot i així, l’escriptora facilita una llista amb tots els noms que s’ha de consultar diverses vegades.
---------------------------------------------------------------------------------------------
-Digueu-me, sabeu qui va matar Ratchett?
-Jo, sí – respongué Poirot-. Ja fa temps que ho sé. Ho veig tan clar que m’estranya que vós no ho hagueu vist també.
---------------------------------------------------------------------------------------------
   Recomano els llibres de l’Agatha Christie a tothom perquè els considero un joc de misteri. L’autora ens presenta un cas per resoldre i posseïm la mateixa informació que té l’ Hercule Poirot. El nostre objectiu? Intentar resoldre’l abans que ell. Jo sempre he presumit de predir amb facilitat el final dels llibres, de fet, vaig començar llegint l’Agatha Christie perquè em suposaven un repte, però afirmo que mai he pogut descobrir l’assassí dels seus llibres i els seus finals originals sempre em deixen amb la boca oberta.

Heu llegit aquesta novel·la? Què preferiu, Sherlock Holmes o Hercule Poirot?



Laura

dimarts, 25 de juliol de 2017

RESSENYA: EL NOM DEL VENT

Resultat d'imatges de el nom del vent

-------------------------------------------------------
TITOLEl nom del vent
AUTORPatrick Rothfuss
IDIOMA ORIGINAL: Anglès
EDITORIALDebolsillo
ANY2012
SINOPSI: << Em dic Kvothe. Potser has sentit parlar de mi.>> En una fonda en terra de ningú, un home es disposa a fer el relat de la seva vida per primera vegada. La veritable historia que només ell coneix, una història que els rumors, les conjectures i els contes de la taverna han anat deformant al llarg del temps fins a convertir-lo en un personatge llegendari al qual tothom creu ja mort: en Kvothe...músic, captaire, lladre, estudiant, mag, heroi i assassí. Ara vol revelar tota la veritat
sobre ell mateix. I haurà de començar pel principi: la infantesa en una companyia d’artistes itinerants, els anys malvivint com a lladregot als carrers d’una ciutat gran i l’arribada a una universitat on espera trobar les respostes que ha estat buscant. 
---------------------------------------------------------------------------------------------


LA MEVA OPINIÓ

Feia molt de temps que sentia a parlar de El nom del vent de l’escriptor Patrick Rothfuss i sempre rodejat de crítiques positives, però mai m’havia acabat de decidir a comprar-lo fins fa unes setmanes i, de debò, no me’n penedeixo. Novel·les com aquesta són les que reafirmen la fantasia èpica com la meva preferida, són difícils d’oblidar.
--------------------------------------------------------------------------------------------
Et sorprendria la quantitat de veritats que s’amaguen a les cançons infantils
Kvothe       
--------------------------------------------------------------------------------------------
La novel·la s’inicia en una posada on corren rumors, històries, sobre en Kvothe, però l’arribada d’un escriptor a la recerca de la vertadera història farà que sigui el propi Kvothe qui la narri durant tres dies.
 Aquest primer volum de la trilogia Crònica de l'assassí de reis conté el primer dia, la presentació. En Kvothe és fill d’artistes itinerants i, durant els anys d’infantesa aprendrà música i teatre, sobretot, a tocar el seu instrument més preciat, el llaüt. Però, malauradament, els anys de felicitat finalitzaran massa d’hora i el nostre protagonista haurà de sobreviure, malvivint durant anys, fins que aconseguirà, amb el seu gran talent, entrar a la universitat, on intentarà descobrir allò que des de petit ha volgut saber, allò que s’ha convertit en la seva principal raó per continuar vivint.
 El que més valoro d’aquesta novel·la, sens dubte, és el personatge protagonista, en Kvothe. És un personatge fantàstic que  fa especial la novel·la. Un noi jove, pèl-roig i d'ulls verds, amb una gran facilitat d’aprenentatge i de relació d’idees. A part de la seva intel·ligència i memòria, en Kvothe es caracteritza per la seva força de voluntat i la capacitat de seguir endavant tot i les dificultats.
Pel que fa a la trama, potser la primera part del llibre, abans que comenci la narració de la història, es pot fer una mica feixuga, però us asseguro que després no podreu parar de llegir. A més a més, una de les coses que sempre trobo agradable d’un llibre tan llarg és l’aparició de petites històries, en aquest cas explicades per un home durant la dura etapa del protagonista a la ciutat de Tarbean, o cançons, que fan desconnectar lleugerament de la història i que estic convençuda que seran importantíssimes per al següent volum.
--------------------------------------------------------------------------------------------
Vaig viatjar, vaig estimar, vaig prendre, vaig confiar i em van trair
Kvothe                 
--------------------------------------------------------------------------------------------
És un llibre de lectura àgil, que no us espantin el prop de nou-centes pàgines amb lletra minúscula. És una novel·la genial que no us deixarà indiferents, plena d’aventures que us encantaran. Jo ja estic desitjant llegir la següent!


Us heu llegit El nom del vent? Us ha agradat la ressenya? Que opineu de la fantasia èpica?






Laura