RESSENYA: BALADA D'OCELLS I SERPS
TÍTOL: Balada d'ocells i serps AUTORA: Suzanne Collins EDITORIAL: Fanbooks PÀGINES: 601 SINOPSI: És el matí de
la sega que suposarà l'inici dels desens Jocs de la Fam, calebrats cada any. Al
capitoli, en Coriolà Snow, de divuit anys, es prepara per al seu moment de
glòria com a mentor dels Jocs. La casa Snow, en altres temps poderosa, passa
per moments difícils i el seu destí penja de la remota possibilitat que en
Coriolà sigui capaç de superar els seus companys d'estudis quant a encant,
enginy i estratègia fent de mentor per al tribut vencedor.
Però ho té tot en
contra. Li han assignat un tribut humiliant del districte 12, una noia que
sembla la pitjor de tots. Ara els seus destins estan inevitablement lligats...,
cada decisió que prengui en Coriolà podria comportar l'èxit o el fracàs, el
triomf o la perdició. A l'arena, serà una lluita a mort. A fora, en Coriolà
comença a sentir alguna cosa per aquest tribut tan poc prometedor... i s'haurà
de plantejar si pot seguir les regles davant del desig de sobreviure costi el
que costi. |
OPINIÓ PERSONAL |
Estem davant
d'un altre cas en el que una saga de llibres que començava a formar part dels
nostres records d'adolescència ressurgeix, de forma inesperada, amb una nova
entrega. "Balada d'ocells i serps" és una preqüela de la trilogia
dels Jocs de la Fam que té lloc anys abans dels successos del primer llibre i
protagonitzada per un jove Coriolà Snow.
No us
enganyaré, no estava massa conveçuda de llegir-lo, sobretot perquè tenia por de
trobar-me davant d'una història que blanquegés els actes que posteriorment
realitzarà el president Snow. Per sort, no he tingut aquesta sensació i, tot i
que la infància i juventut d'en Coriolà no van ser fàcils, segueix sent
injustificable i des de les primeres pàgines m'ha semblat un personatge
hipòcrita i insofrible.
El llibre està
estructurat en tres parts. Les dues primeres són bastant lleugeres i són les
que realment recorden a la trilogia principal. Les parts de l'arena, en
concret, són les que més m'han atrapat i m'han tornat a transmetre tot allò que
vaig sentir amb el primer llibre. Pel que fa a la tercera, però, l'he trobada
excessivament feixuga i llarga, amb una gran quantitat d'informació que no du
enlloc i uns successos innecessaris que se surten de la trama principal.
Excepte en les darreres pàgines, en el que succeeix tot el contrari, té un
final molt precipitat i que m'ha costat bastant de digerir.
En global, el
llibre conté informació interessant per als seguidors dels Jocs de la Fam. Com
eren les primeres edicions, els canvis que s'han anat introduint al llarg dels
anys o l'origen de factors importants com l'existència dels
patrocinadors.
Pel que fa als
personatges, no en parlaré massa per no desvetllar res d'important. El que més
destacaré, tot i que no és dels principals, és la doctora Gaul. Per mí, el
personatge més potent i l'únic que ha aconseguit en diverses ocasions posar-me
la pell de gallina. La resta m'han deixar bastant indiferents. La Lucy Gray,
tot i que sembla el punt fort de la novel·la i en un principi era un dels que
més m'interessava, a mida que avançava la novel·la he perdut l'interès.
Definitivament,
no trobo que "Balada d'ocells i serps" estigui a l'alçada de la
trilogia principal. M'esperava una història diferent i sense tanta palla. El
recomanaria només per als fans dels Jocs de la Fam, per aquells qui ho vulguin
conèixer tot sobre Panem o l'origen i l'evolució dels jocs.
Laura
VALORACIÓ: 2,5/5
0 COMENTARIS