RESSENYA: LA VOZ DE AMUNET

by - 22:06:00


TÍTOL: La voz de Amunet

AUTORA: Victoria Álvarez

IDIOMA ORIGINAL: Castellà

EDITORIAL: Nocturna

PÀGINES: 704

SINOPSI: Egipto, 1346 a.C. Desde que tiene uso de razón, la pequeña Amunet ha sido capaz de comunicarse con los animales, pero su vida da un vuelco cuando los sacerdotes de Amón, el clero más poderoso del Antiguo Egipto, descubren su prodigioso don.

Convencidos de que es la pieza que necesitaban en su rompecabezas político, se la llevan al templo de Ipet Sut, donde comenzará su formación como heka o hechicera al servicio de su dios.

Egipto, 1799: Cuando el ejército de Napoleón Bonaparte se hace con el control de El Cairo, la banda de ladrones a la que pertenece Shaheen recibe el encargo de asaltar una antigua sepultura del Valle de los Nobles Lo que Shaheen no sabe es que en esta tumba se encontrará con algo mucho más inquietante: el espíritu de la propia Amunet, atrapado durante más de tres mil años… y sediento de venganza.

Desde ese momento, sus existencias se entrelazan en el juego de poder al que Bonaparte pretende arrastrar al mundo entero, sustituyendo el azul del Nilo y el oro del desierto por el rojo derramado en las calles del París revolucionario.

 

OPINIÓ PERSONAL



Aquesta ha estat la meva primera novel·la de l’escriptora Victoria Álvarez i, després de llegir-la, puc confirmar que repetiré pròximament amb un altre dels seus llibres. Ha aconseguit que gaudís y quedés captivada amb una novel·la que, tot i que conté tocs de fantasia, no deixa de ser d’època (amb les que em costa connectar).

La voz de Amunet està narrada en tercera persona a través del punt de vista de quatre personatges en dues línies temporals diferents. Per una banda, ens transportem a l’antic Egipte amb l’Amunet i en Kay. Ella, una jove amb un do curiós, la capacitat de parlar i dominar els animals. Ell, un jove aprenent d’escriba amb una al peu per culpa de la qual molts el consideren una nosa.

Per casualitat, una tarda les seves vides es creuen i... comença tot.

En aquest llibre els coneixerem i els veurem créixer a través dels anys en una època de canvi a Egipte, durant el regnat del faraó Akhenatón.

Així mateix, coneixerem en Shaheen i en Gabriel, dos personatges contemporanis a Napoleó Bonaparte.

En Shaheen sobreviu robant als carrers del Caire. En un dels seus encàrrecs, després d’entrar a una tomba, la seva vida queda lligada a la de l’esperit de l’Amunet. És en aquell precís moment, en el que es troba amb en Gabriel, un jove arqueòleg francès que visita la Vall dels Reis en una expedició del general Bonaparte.

Tots els personatges són rodons i, després de llegir unes poques pàgines, el lector ja sent afecte per ells. Tot i que, en començar la novel·la em cridava molt l’atenció la trama de l’Amunet i en Kay, van ser els personatges d’en Gabriel i en Shaheen els que més em van atraure. No només per la seva forma de ser, sinó perquè vaig sentir la trama molt més àgil.

Però, què és allò que més valoro de la novel·la? Sens dubte, el treball de l’autora en la documentació històrica prèvia a l’escriptura. Destacant, sobretot, el rigor històric de la trama de l’Antic Egipte. Una època que apassiona a molts i que, per tant, és fàcil que el més mínim error es detecti. Així mateix, ressaltar el fet que la trama dels personatges encaixi a la perfecció amb tot el succeït en l’època.

En quan a la prosa, m’ha enamorat. És delicada i molt ben cuidada, capaç de transportar-te en tan sols un parell de línies a èpoques llunyanes.

Per últim, només una petita advertència. Recordo que, mentre llegia aquesta novel·la durant el temps d’espera abans d’una presentació, una noia se’m va apropar i em va xiuxiuejar: “prepara’t per a patir”.

En un primer instant, no vaig entendre res, ja que la història semblava tranquil·la. Però, a partir de cert punt, la trama es complica i... es pateix. Es pateix molt!

Tot i això, no deixeu passar l’oportunitat de gaudir d’aquesta història.

 




VALORACIÓ: 4’5/5

You May Also Like

0 COMENTARIS