TÍTOL: El senyal AUTORA: Marta Meneu-Borja IDIOMA ORIGINAL: Català EDITORIAL: Bromera PÀGINES: 232 SAGA: - SINOPSI: El rellotge del campanar es va aturar, precisament, aquella nit. L’endemà, la plaça de l’ajuntament s’omplia de gent que protestava, silenciosa, contra el darrer assassinat d’una dona. Joana, Dori, Ivonne i Val, entre moltes altres persones, van participar en una concentració que no expressava només rebuig, sinó que també por i cansament davant d’una situació, en el fons, no tan llunyana per a cap d’elles. Perquè el senyal de la violència, aparent o invisible, pot aparèixer a qualsevol racó. Com també hi pot aparèixer el senyal de l’esperança, dels lligams, de les llums que no s’apaguen. Amb aquesta novel·la coral, Marta Meneu-Borja s’endinsa en la narrativa i ens ofereix un retrat viu de la societat actual, tendre i colpidor alhora. Les vides de la Joana, Dori, Ivonne, Val i Maria, subtilment entrellaçades per secrets i experiències compartides, es converteixen en un testimoni literari de la realitat que ens ha tocat viure.

 

OPINIÓ PERSONAL

Aquesta és la primera novel·la de la booktuber Marta Meneu-Borja de qui us recomano visitar el seu canal literari La prestatgeria de Marta.

He de reconèixer que, després de tenir-la entre les mans i llegir la sinopsi, m’esperava una novel·la diferent, però us confesso que m’ha sorprès molt gratament.

El senyal és un retrat de la societat actual, una novel·la en la que el lector es converteix en l’observador de la vida de quatre dones. Cadascuna de les quals pateix algun del problemes més recurrents en la societat masclista.

El primer personatge que coneixem és la Val. Víctima de la idealització de l’amor romàntic, es troba involucrada en una relació tòxica amb en Fabri, amb qui creu estar vivint un amor típic de les pel·lícules.

Per altra banda, tenim la Ivonne, una jove pedagoga amb pànic a sortir sola de casa. Les notícies parlen per si soles, és perillós sortir al carrer i no està disposada a viure l’experiència d’assetjament que, per estadística, cada dona ha de viure com a mínim un cop a la vida.

La tercera protagonista és la Joana. Una mare de família sotmesa a una vida marcada per la rutina i per dur a les espatlles tot el pes de la llar. Una feina que ni el seu marit ni el seu fill petit valoren.

Per últim, la Dori, una noia que intenta esdevenir perfecte i complir tots els estereotips possibles, arribant a límits que no hauríem de creuar mai.

Així mateix, El senyal compte amb un pròleg i un epíleg que se centren en un últim cas, l’assassinat d’una veïna del barri per la seva parella.

És aquest pròleg el que m’ha costat més del llibre, ja que l’autora ens presenta una gran quantitat de personatges en poques pàgines i m’ha arribat a confondre. La resta de la lectura, en canvi, és àgil amb fins i tot l’ús d’un argot juvenil i converses de missatgeria d’alguna de les protagonistes.

L’epíleg és colpidor. Un punt i final a la novel·la que ens mostra el que, malauradament, segueix succeint massa sovint.

Amb El senyal no espereu un final tancat, sinó una mostra de la vida d’unes protagonistes que encara tenen molt per viure.

És un llibre que recomano moltíssim. Una lectura necessària que ens fa reflexionar i en la que tot lector/a se sentirà identificat en algun moment. Un recull de situacions properes que amaguen el senyal del masclisme.

 

VALORACIÓ: 4/5