RESSENYA: DIVERGENT
Títol: Divergent
Autora: Veronica Roth
Idioma Original: Anglès
Editorial: Molino
Any: 2011
Autora: Veronica Roth
Idioma Original: Anglès
Editorial: Molino
Any: 2011
Sinopsi: Al Chicago distòpic de la Beatrice Prior, la societat està dividida en cinc faccions, cada una d’elles dedicada a una virtut concreta: franquesa, abnegació, intrepidesa, erudició i amistat. A la cerimònia anual, tots els nois i noies de setze anys han d’escollir en quina facció volen passar la resta de la seva vida.
La Beatrice haurà de decidir entre quedar-se amb la seva família o ser qui realment és. Acaba prenent una decisió que sorprendrà a tothom. Durant el procés d’iniciació la Beatrice decidirà dir-se Tris i intentarà esbrinar qui són els seus amics de veritat i aprendrà a encaixar a la seva vida enamorar-se d’un noi que pot semblar unes vegades fascinant i d’altres exasperant. A més a més, la Tris també té un secret molt ben guardat, que no ha explicat a ningú perquè la seva vida podria córrer perill.
La Beatrice haurà de decidir entre quedar-se amb la seva família o ser qui realment és. Acaba prenent una decisió que sorprendrà a tothom. Durant el procés d’iniciació la Beatrice decidirà dir-se Tris i intentarà esbrinar qui són els seus amics de veritat i aprendrà a encaixar a la seva vida enamorar-se d’un noi que pot semblar unes vegades fascinant i d’altres exasperant. A més a més, la Tris també té un secret molt ben guardat, que no ha explicat a ningú perquè la seva vida podria córrer perill.
Divergent va ser un llibre que va marcar un
abans i un després en la meva afició a la lectura. Recordo haver quedat
atrapada a la història des de la primera pàgina i no poder parar de llegir
durant hores i dies.
Molta gent assegura que podem trobar algunes
similituds amb Els jocs de la fam. Estic
d’acord amb algunes d’aquestes afirmacions, com per exemple el fet que en
ambdós casos les protagonistes són noies que es rebel·len a una societat
distòpica. Tot i així, trobo que l’autora escriu d’una manera molt pròpia i no
considero que hi hagi més paral·lelismes amb l’obra de Suzanne Collins.
Fent referència als personatges, crec que estan
molt elaborats, ja que no són descrits com a perfectes sinó que tenen bastants
punts febles que els fan més humans, i la veritat és que per a mi és
importantíssim que els personatges dels llibres no sigui idealitzats.
En conclusió, crec que és un llibre bastant
fàcil de llegir i ideal per a passar l’estona. El recomano moltíssim!
Laura
3 COMENTARIS
Un llibre increïble i que ens ha donat moltes hores de tertúlia literària... Recomanable per a tots! Per cert has fet una genial ressenya i opinió ests una gran escriptora i critica. Arribaràs lluny!!!
ResponEliminaMoltes gràcies Happy!
ResponEliminaEspero que segueixis llegint aquest Blog i continua comentant!
Es clar que si! Sóc una fan incondicional d'aquest fantàstic racó de la lectura i de la seva escriptora
Elimina