Farà uns tres anys que vaig llegir la meva primera novel·la de l’autor: Elantris (podeu llegir la ressenya clicant sobre el títol). I, tot i que la vaig gaudir molt, no ha estat fins al mes de setembre d’aquest any que he tingut l’oportunitat de llegir aquest primer volum de la saga Mistborn, gràcies a una lectura compartida.

En Brandon Sanderson ens planteja un món dessolat. La vegetació ha desaparegut i les pluges de cendra cobreixen de gris les ciutats. A Luthathel coneixerem a la Vin, la nostra protagonista. Una noia skaa que malviu pels carrers amb un grup de lladres. Fins que es troba amb en Kelsier, un “nascut de la boira” que l’acull i amb qui descobrirà que tenen molt en comú.

Amb diferència, és el personatge de la Vin el que pateix una evolució més clara al llarg de la novel·la.  Comença sent una noia molt desconfiada, però que, a mida que coneix als membres de la banda d’en Kelsier va guanyant seguretat.  És un personatge amb molt de potencial que desitjo seguir llegint al següent volum.

Pel que fa a en Kelsier, diria que és EL PERSONATGE, és d’aquells que està creat per agradar. Es un home que atrau des de la seva primera aparició, amb una personalitat molt magnètica. Sempre amb un punt de fatxenderia, tot i que és cert que s’ho pot permetre. En Kelsier és el personatge més interessant de la novel·la no només per la seva història, sinó per les seves actuacions i de fet, amb els meus companys de la lectura compartida, és de qui més vam debatre.

Així mateix, apareixen un seguit de personatges secundaris que robaran el cor del lector. Tan diferents entre sí, formen un grup molt divers. El que més destaco sens dubte és en Dockson, la mà dreta d’en Kelsier. És un personatge completament oposat a ell. Si l’hagués de definir amb una única paraula seria “sensat”. És la persona a qui en Kelsier més escolta i el manté amb els peus a terra, intentant que les seves idees no esdevinguin massa esbojarrades.

Un cop vist els personatges, vull comentar el que, des del meu punt de vista, és el més característic de l’escriptor i allò que em fascina: el sistema de màgia.

En aquest món, existeix l’alomància. Un poder que està lligat als metalls. Deu metalls diferents, dividits en dues categories segons el que permeten fer (físics i mentals) i  a la vegada relacionats per parelles, amb funcions que es podrien catalogar d’oposades. El que més m’agrada és que al llibre t’explica les lleis que regeixen aquest sistema de poder. Unes lleis equiparables a les físiques que ens mostren una màgia “científica”.

I pel que fa a l’estil, aquest és àgil i, des del primer capítol, el lector queda atrapat, arribant a convertir-se en addictiu cap al final (les últimes cent pàgines, aproximadament). Capítols en el que els nivells d’acció, i successos que es produeixen  és concentren d’una manera sorprenent.

És un llibre que recomano a tothom, però el considero un imperdible pels fanàtics de la fantasia.

Ja tinc el segon esperant-me a la prestatgeria per a començar la lectura!

VALORACIÓ: 4,5/5