dijous, 25 de gener de 2018

RESSENYA: ROJO Y ORO





TÍTOL: Rojo y Oro
AUTORES: Iria G. Parente i Selene M. Pascual
IDIOMA ORIGINAL: Castellà
EDITORIAL: Alfaguara
ANY: 2017
SINOPSI: Orión está cansado de ser el esclavo de Hera desde que su madre, la diosa del caos, fue condenada por su ambición. Hera le ha tratado siempre más como un criado que como el dios que es. Y quiere que eso se acabe.
Asteria está cansada de luchar. Desde que el pueblo de las amazonas fue arrasado hace dos años, ella y sus hermanas viven esclavizadas y obligadas a servir al Emperador de Élada como gladiadoras. Y quiere que eso acabe.
El mundo de Orión es dorado como solo puede serlo la grandeza de los dioses; el mundo de Asteria es rojo como solo puede serlo la sangre que derrama cada día.
Ambos buscan venganza hacia quienes los encadenaron en esos mundos.
Ambos buscan libertad, y harán lo que sea necesario para conseguirla.

Escuchad, mortales, la historia de un dios que no quería vivir, de una amazona obligada a matar y de su libertad siempre robada.
Aguardad y temed el despertar del caos: cuando Eris abra los ojos, la venganza al fin llegará.



























LA MEVA OPINIÓ

Feia temps que sentia a parlar de les autores Iria G. Parente i Selene M. Pascual, cada llibre seu està envoltat de boníssimes crítiques, de manera que no vaig poder esperar. Rojo y Oro, ha estat la meva primera lectura i després de sorprendre’m  molt gratament, confirmo que no serà l’última.
La novel·la comença amb Eris, la deessa del caos, insatisfeta amb el poder que li havia estat atorgat mata a Persèfone, esposa de Hades per governar el món dels morts. Davant de tal crim, és castigada pels dotze Déus i convertida en pedra juntament amb tots els seus fills. Tots menys Orión, déu de la vida, que era tot just un nadó. Hera decideix cuidar-lo, però presa pel rancor i la infelicitat que viu, el tracta com a un presoner.
Orión, està fart d’aquesta mancança de llibertat i desigualtat entre els déus, per això decideix buscar a la seva mare i alliberar-la. Però ell, és simplement un déu menor, i no és capaç de lluitar contra les amenaces que envolten la seva missió.
Per altra banda, en el món mortal, l’Emperador té captives a les amazones, protegides d’Artemisa, per a fer-les combatre a mort davant del poble d’Élada. Entre totes, destaca Asteria, una gran lluitadora moguda per la venjança de la mort de moltes de les seves germanes i la destrucció de la seva llar. L’Asteria només té un idea al cap. L’Asteria vol matar l’Emperador, encara que sigui l’última cosa que faci abans de morir, però l’Emperador, és el protegit dels déus i Hera no permetrà que ningú se li acosti.
El que més em va captar del llibre des de les primeres pàgines han estat els personatges, cadascun d’ells, tant els principals com els secundaris són perfectament descrits amb les seves virtuts i els defectes.
La novel·la està dividida en capítols alternats pels dos personatges principals: l’Asteria i l’Orión, fet que mostra els seus punts de vista i que permet entendre més als protagonistes.

En resum, Rojo y Oro és una novel·la plena de sang, venjança i egoisme, però també d’amistat,  amor i un missatge final que estovarà els cors de tots els lectors.


Laura

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada