 TÍTOL: Assassinat a l’Orient Express
AUTORA: Agatha Christie
IDIOMA ORIGINAL: Anglès
EDITORIAL: La Magrana
PAGINES: 240
SINOPSI: Un home apareix mort dins el seu camarot enmig del trajecte de
l’Orient Express. El detectiu Hercule Poirot es veu davant d’un gran misteri,
ningú no ha entrat ni sortit del tren, ja que ha quedat atrapat per una
tempesta de neu, la qual cosa impossibilita també que continuï el recorregut.
Tots els passatgers del tren passen a ser sospitosos.
|
|
LA MEVA OPINIÓ
|
Primer de tot, aviso que en aquesta
ressenya no he fet cap spoiler, podeu llegir amb tranquil·litat.
Ens trobem
davant d’una de les millors obres de l’escriptora Agatha Christie i del
gènere negre. Després que el primer llibre que vaig llegir de l’autora(l'Assassinat de Roger Ackroyd) es
convertís en un dels meus predilectes, no podia esperar a llegir-me'n un altre.
Veia molt difícil que m’agradés tant com el primer i, tot i que el continuo
preferint, no m’ha decebut i el considero una gran obra mestra.
Aquesta vegada, l’Hercule Poirot
ha de resoldre un assassinat que s’ha produït a l’Orient Express, un tren que
viatja des d'Istanbul fins a Calais i que ha quedat aturat a causa d’una gran
nevada. La víctima? Un home que ha estat apunyalat diverses vegades. No ha
pogut entrar ni sortir ningú, de manera que el culpable es troba a l’interior
del tren. El problema? Tots els
sospitosos presenten una coartada perfecte.
El personatge del Poirot és,
definitivament, genial. Tot i que l’autora el descriu físicament de manera
còmica, l’envolta una serietat i una tranquil·litat permanents. El que més em
fascina són els interrogatoris, en els quals realitza unes preguntes sorprenents i desconcertants que
el lector no entendrà fins al final.
He de confessar que
l’inici de la novel·la, abans no es produeix l’assassinat, l’he trobat una mica
lent però, tenint en compte que el llibre té unes dues-centes pàgines, es passa
ràpidament.
La part negativa del llibre, si
s’ha de dir alguna cosa dolenta, és la gran quantitat de personatges que hi
apareixen, fet que causa confusió al lector. Tot i així, l’escriptora facilita
una llista amb tots els noms que s’ha de consultar diverses vegades.
Recomano els llibres de l’Agatha
Christie a tothom perquè els considero un joc de misteri. L’autora ens presenta un cas per resoldre i
posseïm la mateixa informació que té l’ Hercule Poirot. El nostre objectiu?
Intentar resoldre’l abans que ell. Jo sempre he presumit de predir amb
facilitat el final dels llibres, de fet, vaig començar llegint l’Agatha
Christie perquè em suposaven un repte, però afirmo que mai he pogut descobrir
l’assassí dels seus llibres i els seus finals originals sempre em deixen amb la
boca oberta.
Laura
