Estem davant d'un altre cas en el que una saga de llibres que començava a formar part dels nostres records d'adolescència ressurgeix, de forma inesperada, amb una nova entrega. "Balada d'ocells i serps" és una preqüela de la trilogia dels Jocs de la Fam que té lloc anys abans dels successos del primer llibre i protagonitzada per un jove Coriolà Snow.

No us enganyaré, no estava massa conveçuda de llegir-lo, sobretot perquè tenia por de trobar-me davant d'una història que blanquegés els actes que posteriorment realitzarà el president Snow. Per sort, no he tingut aquesta sensació i, tot i que la infància i juventut d'en Coriolà no van ser fàcils, segueix sent injustificable i des de les primeres pàgines m'ha semblat un personatge hipòcrita i insofrible.

El llibre està estructurat en tres parts. Les dues primeres són bastant lleugeres i són les que realment recorden a la trilogia principal. Les parts de l'arena, en concret, són les que més m'han atrapat i m'han tornat a transmetre tot allò que vaig sentir amb el primer llibre. Pel que fa a la tercera, però, l'he trobada excessivament feixuga i llarga, amb una gran quantitat d'informació que no du enlloc i uns successos innecessaris que se surten de la trama principal. Excepte en les darreres pàgines, en el que succeeix tot el contrari, té un final molt precipitat i que m'ha costat bastant de digerir.

En global, el llibre conté informació interessant per als seguidors dels Jocs de la Fam. Com eren les primeres edicions, els canvis que s'han anat introduint al llarg dels anys o l'origen de factors importants com l'existència dels patrocinadors. 

Pel que fa als personatges, no en parlaré massa per no desvetllar res d'important. El que més destacaré, tot i que no és dels principals, és la doctora Gaul. Per mí, el personatge més potent i l'únic que ha aconseguit en diverses ocasions posar-me la pell de gallina. La resta m'han deixar bastant indiferents. La Lucy Gray, tot i que sembla el punt fort de la novel·la i en un principi era un dels que més m'interessava, a mida que avançava la novel·la he perdut l'interès.

Definitivament, no trobo que "Balada d'ocells i serps" estigui a l'alçada de la trilogia principal. M'esperava una història diferent i sense tanta palla. El recomanaria només per als fans dels Jocs de la Fam, per aquells qui ho vulguin conèixer tot sobre Panem o l'origen i l'evolució dels jocs.

Laura