dimarts, 25 de juliol de 2017

RESSENYA: EL NOM DEL VENT

Resultat d'imatges de el nom del vent

-------------------------------------------------------
TITOLEl nom del vent
AUTORPatrick Rothfuss
IDIOMA ORIGINAL: Anglès
EDITORIALDebolsillo
ANY2012
SINOPSI: << Em dic Kvothe. Potser has sentit parlar de mi.>> En una fonda en terra de ningú, un home es disposa a fer el relat de la seva vida per primera vegada. La veritable historia que només ell coneix, una història que els rumors, les conjectures i els contes de la taverna han anat deformant al llarg del temps fins a convertir-lo en un personatge llegendari al qual tothom creu ja mort: en Kvothe...músic, captaire, lladre, estudiant, mag, heroi i assassí. Ara vol revelar tota la veritat
sobre ell mateix. I haurà de començar pel principi: la infantesa en una companyia d’artistes itinerants, els anys malvivint com a lladregot als carrers d’una ciutat gran i l’arribada a una universitat on espera trobar les respostes que ha estat buscant. 
---------------------------------------------------------------------------------------------


LA MEVA OPINIÓ

Feia molt de temps que sentia a parlar de El nom del vent de l’escriptor Patrick Rothfuss i sempre rodejat de crítiques positives, però mai m’havia acabat de decidir a comprar-lo fins fa unes setmanes i, de debò, no me’n penedeixo. Novel·les com aquesta són les que reafirmen la fantasia èpica com la meva preferida, són difícils d’oblidar.
--------------------------------------------------------------------------------------------
Et sorprendria la quantitat de veritats que s’amaguen a les cançons infantils
Kvothe       
--------------------------------------------------------------------------------------------
La novel·la s’inicia en una posada on corren rumors, històries, sobre en Kvothe, però l’arribada d’un escriptor a la recerca de la vertadera història farà que sigui el propi Kvothe qui la narri durant tres dies.
 Aquest primer volum de la trilogia Crònica de l'assassí de reis conté el primer dia, la presentació. En Kvothe és fill d’artistes itinerants i, durant els anys d’infantesa aprendrà música i teatre, sobretot, a tocar el seu instrument més preciat, el llaüt. Però, malauradament, els anys de felicitat finalitzaran massa d’hora i el nostre protagonista haurà de sobreviure, malvivint durant anys, fins que aconseguirà, amb el seu gran talent, entrar a la universitat, on intentarà descobrir allò que des de petit ha volgut saber, allò que s’ha convertit en la seva principal raó per continuar vivint.
 El que més valoro d’aquesta novel·la, sens dubte, és el personatge protagonista, en Kvothe. És un personatge fantàstic que  fa especial la novel·la. Un noi jove, pèl-roig i d'ulls verds, amb una gran facilitat d’aprenentatge i de relació d’idees. A part de la seva intel·ligència i memòria, en Kvothe es caracteritza per la seva força de voluntat i la capacitat de seguir endavant tot i les dificultats.
Pel que fa a la trama, potser la primera part del llibre, abans que comenci la narració de la història, es pot fer una mica feixuga, però us asseguro que després no podreu parar de llegir. A més a més, una de les coses que sempre trobo agradable d’un llibre tan llarg és l’aparició de petites històries, en aquest cas explicades per un home durant la dura etapa del protagonista a la ciutat de Tarbean, o cançons, que fan desconnectar lleugerament de la història i que estic convençuda que seran importantíssimes per al següent volum.
--------------------------------------------------------------------------------------------
Vaig viatjar, vaig estimar, vaig prendre, vaig confiar i em van trair
Kvothe                 
--------------------------------------------------------------------------------------------
És un llibre de lectura àgil, que no us espantin el prop de nou-centes pàgines amb lletra minúscula. És una novel·la genial que no us deixarà indiferents, plena d’aventures que us encantaran. Jo ja estic desitjant llegir la següent!


Us heu llegit El nom del vent? Us ha agradat la ressenya? Que opineu de la fantasia èpica?






Laura

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada