dissabte, 21 de gener de 2017

RESSENYA: L'ASSASSINAT DE ROGER ACKROYD


Resultat d'imatges de l'assassinat de roger ackroyd
Títol: L'assassinat de Roger Ackroyd
Autor: Agatha Christie
Idioma Original: Anglès
Editorial: La Magrana
Any: 1926
Sinopsi: Si alguna cosa porta de corcoll la Caroline Sheppard és no saber la identitat del seu nou veí.
Perquè la Caroline és la persona més ben informada de King's Abbot. Durant un any, no s'ha cansat de dir a qui la volgués escoltar que Ms. Ferrars va enverinar el seu marit i quan, finalment, la vídua s'ha suïcidat amb una sobredosi de somnífers, ho ha considerat la prova a la seva teoria. També és ben sabut que, un cop passat el dol, ella i Roger Ackroyd s'haurien casat. El que no sospita és que durant aquest any algú ha estat fent xantatge a Ms. Ferrars i que ella, desesperada, ho ha explicat a l'Ackroyd. Quan el troben mort amb una daga tunisiana clavada a l'esquena, però, és evident que el xantatgista sí que ho havia sabut. Massa incògnites per a la Caroline. Encara bo que el veí, un home de cap ovalat i bigoti immens que es dedica a cultivar carabassots, resulta ser el detectiu Hercule Poirot.



        Tenia moltes ganes de llegir un llibre de novel·la negra, ja que no en llegeixo sovint, de manera que em vaig dirigir a la biblioteca en busca d'algun de l'Agatha Christie, l'especialista en aquest gènere. No en coneixia el títol, tampoc no havia llegit cap de l'autora anglesa, però després d'aquesta lectura en llegiré molts més. L'assassinat de Roger Ackroyd a marcat un abans i un després en els meus gustos literaris.
   Aquesta novel·la gira entorn l'assassinat d'en Roger Ackroyd un senyor d'alt poder que apareix mort amb una daga clavada a l'esquena. Tot i que el nombre de presumptes culpables és ampli, la policia decideix culpar un jove per concloure el cas, però serà un familiar de Mr Ackroyd qui demanarà ajuda al gran investigador Hercule Poirot.
     Amb aquesta fantàstica novel·la l'Agatha Christie ens deixa a les nostres mans un repte, descobrir l'assassí. El llibre està replet de pistes i personatges de manera que es molt fàcil ennuvolar la ment del lector. L'Hercule Poirot es fixa amb detalls que quan llegim no detectem com a importants i això és el que fa destacar una bona obra de misteri, el detectiu sap el mateix que el lector.
     El final d'aquesta història és fantàstic i m'ha deixat bocabadada i descol·locada completament. És un final sorprenent que, tot i que ja fa uns dies que vaig acabar el llibre, continuo pensant en la novel·la.
       L'assassinat de Roger Ackroyd és un llibre que recomano moltíssim i que ha passat a ser un dels meus predilectes, si teniu l'oportunitat de llegir-lo, no la desaprofiteu!

Heu llegit aquesta novel·la o alguna altra de l'Agatha Christie? Us agrada la novel·la negra?

Laura

RESSENYA: PLAY


Resultat d'imatges de play javier ruescas catala
Títol: Play
Autor: Javier Ruescas
Idioma Original: Castellà
Editorial: Montena
Any: 2012
Sinopsi: Ningú diria que en Leo i l'Aarón són germans. El primer és presumit i ambiciós; el segon, tímid i reservat. Però ambdós desitgen alguna cosa. Mentre que en Leo somia amb fer-se famós a tota costa, l'Aarón no deixa de pensar en com pot recuperar a la seva parella, qui, després de guanyar un concurs i convertir-se en una estrella mundial, s'ha tornat inaccessible. 
  Un dia, tafanejant l'ordinador del seu germà, en Leo descobreix que l'Aarón té un talent impressionant per a la música, i que ha composat i gravat diversos temes que no tenen res a envejar als èxits més populars del moment. Sense pensar-s'ho dues vegades, en Leo decideix donar-los a conèixer per internet, i molt aviat, Play Serafin- el nom que li ha posat al canal de YouTube- es fa famós per tota la xarxa.   



   Què faríeu si quan us presenteu a casa de la vostra parella després d'un estiu sense poder parlar, us trobeu que s'ha convertit en una estrella mundial rodejada de càmeres de televisió? Això és el que li succeeix a l'Aarón al començament del llibre Play escrit per Javier Ruescas. Aquest fet marcarà un abans i un després en la vida d'aquest personatge.
  Aquesta és la primera part de la trilogia Play, que gira al voltant de la fama, i com de difícil és tenir una vida tranquil·la sent una estrella.
   Els capítols d'aquest llibre estan narrats en primera persona pels dos personatges principals, en Leo i l'Aarón, donant el seu punt de vista diferent a diverses situacions que apareixen al llarg de la novel·la. No destaco únicament els personatges principals, el fet que els secundaris com la Dalila i l'Emma siguin complexes i no simples, ajuda a crear un ambient més complet i realista.
  Fent referència a la lectura, aquesta és fàcil i, tot i que el llibre conté 506 pàgines, és àgil de llegir i no es fa pesat.
  Play és un llibre sorprenent que t'atraurà pel seu realisme i, tot i que l'amor sigui un tema important en la novel·la, no se centra únicament en aquest, cosa que agraeixo de tot cor.

Heu llegit Play? Creieu que ser famós es senzill?

Laura

RESSENYA: JOC DE TRONS

Resultat d'imatges de joc de trons
Títol: Cançó de gel i foc I: Joc de Trons
Autor: George R. R. Martin
Idioma Original: Anglès 
Editorial: Alfaguara
Any: 2011
Sinopsi: Els estius s'allarguen durant dècades. L'hivern pot durar tota la vida. I la lluita pel Tron de Ferro ha començat. S'estén des del sud, on la calor engendra conspiracions, luxúria i intrigues, al vast i gèlid nord, on un mur de gel de set-cents peus d'alçada protegeix el regne de les forces de la foscor que es troben més enllà.
El joc de trons. Guanyaràs o moriràs.
  

  Aquesta és la primera part de la saga escrita per l'autor George R. R. Martin Cançó de gel i foc, coneguda per la famosa sèrie de televisió de HBO. 
   La novel·la està ambientada en un món on les estacions no duren una època determina, els personatges es troben al final d'un llarg estiu i es preparen per un gèlid hivern. Basat en l'edat mitjana, està compost per set regnes governats per set famílies diferents que es van coneixent al llarg de la saga. 
   Joc de trons  està escrita en tercera persona i cada capítol està narrat des de vuit personatges diferents. Aquesta característica del llibre fa que s'estiguin duent a terme diverses trames alhora i que cada una d'aquestes quedi aturada durant aproximadament vuitanta pàgines, he de confessar que això sovint em desesperava.
   Fent referència als personatges, George R.R.Martin, n'ha creat uns de molts complexes i diferents, de manera que empatitzes fàcilment  amb ells.
  Per què hem de llegir Joc de Trons? Molt fàcil, és una novel·la molt completa, ja que engloba temes molt diversos i, tot i que he llegit crítiques diverses sobre la densitat i dificultat de la lectura, jo l'he trobat àgil de llegir i m'ha atrapat des de les primeres pàgines.
Si sou fanàtics de la fantasia, no deixeu escapar l'oportunitat de llegir la saga Cançó de gel i foc, us sorprendrà. 


Laura