RESSENYA: UN MONSTRE EM VE A VEURE

Títol: Un monstre em ve a veure
Autor: Patrick Ness
Idioma Original: Anglès
Editorial: Debolsillo
Any: 2011
Sinopsi: Set minuts després de mitjanit, en Conor es desperta i es troba un monstre a la finestra. Però no és el monstre que ell esperava, el del malson que té quasi totes les nits d'ençà que la mare va començar l'inacabable i pesat tractament. 
No, aquest monstre és diferent, antic i salvatge. 
I busca el més perillós de tot: la veritat. 

Un monstre em ve a veure és una obra escrita per Patrick Ness a partir d’una idea original de Siobhan Dowd que té com a protagonista en Conor O’Malley, un noi de tretze anys. La vida que té en Conor no és fàcil. La seva mare està malalta, i els tractaments són tan agressius que  la debiliten, de manera que ha de compaginar la seva vida a l’escola amb les feines de casa. Els malsons formen part de la seva vida, concretament un, relacionat amb la possible pèrdua de la persona que més estima. Però una nit, passats set minuts de les dotze, rep la visita d’un monstre que ha vingut per ajudar-lo.

El protagonista, en Conor, és un noi que, tot i que pateix assetjament a l'escola per part dels seus companys, la seva mare està molt malalta, el pare viu en un altre país i ha de conviure amb l'àvia a qui no suporta, refusa expressar els seus sentiments i acceptar l'inevitable. Per això, apareix el personatge del monstre, amb forma d'un antic teix situat davant de casa seva. Un monstre que li explicarà tres històries que el faran reflexiona i que, malauradament, no ha vingut a curar la mare, sinó curar-lo a ell.

El fet que el llibre abordi el tema de la malaltia des del punt de vista d'un nen omple l'obra de sentiments que no deixaran indiferent al lector. No podria identificar aquest llibre com a lectura adulta perquè la prosa és fàcil i la lectura fluïda, però el tema principal és complex, de manera que el catalogaria com una novel·la que tothom hauria de llegir, independentment de l'edat.

En conclusió, Un monstre em ve a veure és una obra tendre, carregada de sentiments que no deixen indiferent al lector i amb un final commovedor que ens arriba al cor. Senzillament, una obra perfecta.

Laura

RESSENYA: LA ÉLITE

Títol: La Élite 
Autora: Kiera Cass
Idioma Original: Anglès
Editorial: Rocabolsillo 
Any: 2013
Sinopsi: De les trenta-cinc noies que van arribar al palau per competir en la Selección, totes menys sis han tornat a les seves llars. I només una aconseguirà casar-se amb el príncep Maxon i ser coronada princesa d'Illéa.
L'America encara no està segura de cap a on es decanta el seu cor. Quan està amb en Maxon, es veu envoltada d'un amor nou que la deixa sense alè i no pot imaginar-se està amb ningú més. Però, quan veu a l'Aspen pels voltants del palau, els records de la vida que havien planejat tenir junts apareixen a la seva memòria. El temps s'acaba i l'America ha de prendre una decisió.
Mentre lluita per descobrir quin és el seu futur, els rebels violents que volen derrocar la monarquia són cada cop més forts i els seus plans podrien acabar amb qualsevol aspiració de l'America de tenir un final feliç.

      La Élite és el segon llibre de la trilogia La Selección  escrita per l'autora Kiera Cass. Primer de tot, ens situem a Illéa, un país creat després de la caiguda d'Estats Units, en el qual la societat està dividida en castes. Els habitants del país estan pendents de "la Selección", una competició per a triar la futura princesa del país. Trenta noies van començar i només sis continuen a palau, entre elles l'America, la nostra protagonista.
     En comparació amb el llibre anterior, l'he trobat bastant fluix per diverses raons. La primera, l'estancament de la trama. Tot i que durant bona part del llibre succeeixen bastants assaltaments a palau, per part dels rebels, que aporten acció, considero que es una novel·la molt plana en la qual la trama no es desenvolupa amb l'agilitat del primer llibre. Per altra banda, després d'un fet important que succeeix a un personatge, veiem un canvi en la manera d'actuar de la protagonista, que en molts moments pot arribar a desesperar al lector. Perd la confiança i continua molt indecisa entre l'Aspen i en Maxon, de manera que ens tornem a trobar davant d'un altre triangle amorós típic de les novel·les juvenils.
      Així mateix, La Élite conté molta informació sobre la formació i origen d'Illéa, i ens apropem més a la vida del príncep Maxon, amb algunes sorpreses importants. Tota aquesta informació la considero necessària per a un bon desenllaç del llibre.
    Per últim, aquesta novel·la, igual que la primera, és de lectura àgil.

Laura

ELS MEUS LLIBRES PREFERITS DE LA INFÀNCIA

Hola joves lectors!

  Avui us porto una entrada molt especial per a mi, un TOP 5  dels meus llibres preferits de la infantesa. Us preguntareu, per què avui? Doncs perquè avui 2 d'abril és el dia mundial del llibre infantil i juvenil i he trobat que era el dia ideal per a fer l'entrada. Doncs bé, comencem!

5. SET GATES DE VIDA

  A l'última posició del rànquing, he situat el llibre Set gates de vida de l'autor Agustí Alcoberro i que va ser publicat l'any 1987. El recordo amb molt d'afecte perquè va ser el primer "llibre" que em vaig llegir. Ja m'enteneu, un llibre amb pocs dibuixos. A més a més, em va fer molta gràcia el títol, ja que juga amb la frase que sempre s'ha dit sobre que els gats tenen set vides.

  Set gates de vida explica la història de la Mixa, una gateta que arriba a casa d'una família i que es dedica a fer diferents trapelleries. 

  El fet que la protagonista fos una gateta, va ser el que més em va cridar l'atenció i em va encisar. 

4. VIATGE AL REGNE DE LA FANTASIA

  En quarta posició trobem un llibre d'en Geronimo Stilton. Aquest no va ser el primer que em vaig llegir de la col·lecció, però el destaco pel seu format. Primer de tot, va ser la meva primera lectura de tapa dura i, a més a més, el fet que contingués vuit olors diferents em va captivar i sorprendre, segurament com a tots els nens que l'han llegit.

  Viatge al regne de la fantasia explica una de les moltes històries del famós ratolí periodista Geronimo Stilton. Aquest cop acompanyat de gegants, sirenes, fades i un munt de personatges més de fantasia. 

  Gràcies a aquest llibre vaig descobrir un dels meus gèneres predilectes, la fantasia!

3. FAIRY OAK

  Entrem al podi. El tercer lloc és per a una saga, no he estat capaç de destacar el millor dels llibres de l'autora Elisabeth Gnone. Tot i això, em centraré en el primer El secret de les bessones, per tal de no explicar masses secrets de la saga.

 Aquest llibre va ser un regal d'aniversari i recordo haver-lo devorat en poc més d'una setmana.

   Les protagonistes d'aquesta història són dues germanes inseparables, però que a la vegada són increïblement diferents que viuen aventures màgiques al poble de Fairy Oak.

   És un llibre molt complet que no em va costar gens de llegir gràcies al senzill vocabulari que empra l'autora, però el que em va captivar des que el llibre em va arribar a les mans van ser les magnífiques il·lustracions sobre els personatges i el poble, que feien una que imaginar-se els esdeveniments fos una tasca molt simple.

2. L'OSLO VOL PINTAR LA LLUNA

  En segona posició trobem el llibre l'Oslo vol pintar la lluna de l'autora Teresa Blanch. Aquesta va ser una lectura obligatòria de l'escola quan cursava tercer de primària. Em va enamorar des del principi. Suposo que vaig sentir-me molt identificada amb el protagonista, un nen que des de petit té una obsessió per la lluna, fins a tal punt que construeix una nau per a viatjar-hi. A mi sempre m'ha cridat l'atenció el satèl·lit i suposo que va ser això el que em va entusiasmar.

  Aquest, juntament amb el número 1 del TOP, van ser els llibres que em van fer lectora i, tot i que no sóc partidària de rellegir llibres, amb aquests dos ho vaig fer moltes vegades.

1. L'AMIGA MÉS AMIGA DE LA FORMIGA PIGA

  Arribem al número 1, el meu llibre preferit de quan era petita, L'amiga més amiga de la formiga Piga de l'autor Emili Teixidor. 

   Aquest llibre me'l va regalar la meva àvia un Sant Jordi per a que m'animés a llegir i ho va aconseguir.

   La protagonista d'aquest llibre és una formiga que, cansada de la seva vida tan monòtona, decideix viatjar per veure què hi ha més enllà de les herbes i poder gaudir de vistes a l'horitzó. En el seu viatge coneix diferents animals que l'ajudaran, entre ells una girafa, que podrà fer que la formiga compleixi el seu somni.

  D'aquest llibre recordo les diferents aventures de la formiga Piga i, el que em va fer més gràcia de tot, els noms dels animals, ja que rimaven.

Aquest és el final del meu TOP 5, què us ha semblat? Heu llegit algun d'aquests llibres? Quins eren els vostres preferits quan éreu petits?

Laura

RESSENYA: L'ASSASSINAT DE ROGER ACKROYD

Títol: L'assassinat de Roger Ackroyd
Autor: Agatha Christie
Idioma Original: Anglès
Editorial: La Magrana
Any: 1926
Sinopsi: Si alguna cosa porta de corcoll la Caroline Sheppard és no saber la identitat del seu nou veí.
Perquè la Caroline és la persona més ben informada de King's Abbot. Durant un any, no s'ha cansat de dir a qui la volgués escoltar que Ms. Ferrars va enverinar el seu marit i quan, finalment, la vídua s'ha suïcidat amb una sobredosi de somnífers, ho ha considerat la prova a la seva teoria. També és ben sabut que, un cop passat el dol, ella i Roger Ackroyd s'haurien casat. El que no sospita és que durant aquest any algú ha estat fent xantatge a Ms. Ferrars i que ella, desesperada, ho ha explicat a l'Ackroyd. Quan el troben mort amb una daga tunisiana clavada a l'esquena, però, és evident que el xantatgista sí que ho havia sabut. Massa incògnites per a la Caroline. Encara bo que el veí, un home de cap ovalat i bigoti immens que es dedica a cultivar carabassots, resulta ser el detectiu Hercule Poirot.

        Tenia moltes ganes de llegir un llibre de novel·la negra, ja que no en llegeixo sovint, de manera que em vaig dirigir a la biblioteca en busca d'algun de l'Agatha Christie, l'especialista en aquest gènere. No en coneixia el títol, tampoc no havia llegit cap de l'autora anglesa, però després d'aquesta lectura en llegiré molts més. L'assassinat de Roger Ackroyd a marcat un abans i un després en els meus gustos literaris.
   Aquesta novel·la gira entorn l'assassinat d'en Roger Ackroyd un senyor d'alt poder que apareix mort amb una daga clavada a l'esquena. Tot i que el nombre de presumptes culpables és ampli, la policia decideix culpar un jove per concloure el cas, però serà un familiar de Mr Ackroyd qui demanarà ajuda al gran investigador Hercule Poirot.
     Amb aquesta fantàstica novel·la l'Agatha Christie ens deixa a les nostres mans un repte, descobrir l'assassí. El llibre està replet de pistes i personatges de manera que es molt fàcil ennuvolar la ment del lector. L'Hercule Poirot es fixa amb detalls que quan llegim no detectem com a importants i això és el que fa destacar una bona obra de misteri, el detectiu sap el mateix que el lector.
     El final d'aquesta història és fantàstic i m'ha deixat bocabadada i descol·locada completament. És un final sorprenent que, tot i que ja fa uns dies que vaig acabar el llibre, continuo pensant en la novel·la.
       L'assassinat de Roger Ackroyd és un llibre que recomano moltíssim i que ha passat a ser un dels meus predilectes, si teniu l'oportunitat de llegir-lo, no la desaprofiteu!

Heu llegit aquesta novel·la o alguna altra de l'Agatha Christie? Us agrada la novel·la negra?

Laura

RESSENYA: PLAY

Títol: Play
Autor: Javier Ruescas
Idioma Original: Castellà
Editorial: Montena
Any: 2012
Sinopsi: Ningú diria que en Leo i l'Aarón són germans. El primer és presumit i ambiciós; el segon, tímid i reservat. Però ambdós desitgen alguna cosa. Mentre que en Leo somia amb fer-se famós a tota costa, l'Aarón no deixa de pensar en com pot recuperar a la seva parella, qui, després de guanyar un concurs i convertir-se en una estrella mundial, s'ha tornat inaccessible. 
  Un dia, tafanejant l'ordinador del seu germà, en Leo descobreix que l'Aarón té un talent impressionant per a la música, i que ha composat i gravat diversos temes que no tenen res a envejar als èxits més populars del moment. Sense pensar-s'ho dues vegades, en Leo decideix donar-los a conèixer per internet, i molt aviat, Play Serafin- el nom que li ha posat al canal de YouTube- es fa famós per tota la xarxa.   

   Què faríeu si quan us presenteu a casa de la vostra parella després d'un estiu sense poder parlar, us trobeu que s'ha convertit en una estrella mundial rodejada de càmeres de televisió? Això és el que li succeeix a l'Aarón al començament del llibre Play escrit per Javier Ruescas. Aquest fet marcarà un abans i un després en la vida d'aquest personatge.
  Aquesta és la primera part de la trilogia Play, que gira al voltant de la fama, i com de difícil és tenir una vida tranquil·la sent una estrella.
   Els capítols d'aquest llibre estan narrats en primera persona pels dos personatges principals, en Leo i l'Aarón, donant el seu punt de vista diferent a diverses situacions que apareixen al llarg de la novel·la. No destaco únicament els personatges principals, el fet que els secundaris com la Dalila i l'Emma siguin complexes i no simples, ajuda a crear un ambient més complet i realista.
  Fent referència a la lectura, aquesta és fàcil i, tot i que el llibre conté 506 pàgines, és àgil de llegir i no es fa pesat.
  Play és un llibre sorprenent que t'atraurà pel seu realisme i, tot i que l'amor sigui un tema important en la novel·la, no se centra únicament en aquest, cosa que agraeixo de tot cor.

Heu llegit Play? Creieu que ser famós es senzill?

Laura

RESSENYA: JOC DE TRONS

Títol: Cançó de gel i foc I: Joc de Trons
Autor: George R. R. Martin
Idioma Original: Anglès 
Editorial: Alfaguara
Any: 2011
Sinopsi: Els estius s'allarguen durant dècades. L'hivern pot durar tota la vida. I la lluita pel Tron de Ferro ha començat. S'estén des del sud, on la calor engendra conspiracions, luxúria i intrigues, al vast i gèlid nord, on un mur de gel de set-cents peus d'alçada protegeix el regne de les forces de la foscor que es troben més enllà.
El joc de trons. Guanyaràs o moriràs.
  

  Aquesta és la primera part de la saga escrita per l'autor George R. R. Martin Cançó de gel i foc, coneguda per la famosa sèrie de televisió de HBO. 
   La novel·la està ambientada en un món on les estacions no duren una època determina, els personatges es troben al final d'un llarg estiu i es preparen per un gèlid hivern. Basat en l'edat mitjana, està compost per set regnes governats per set famílies diferents que es van coneixent al llarg de la saga. 
   Joc de trons  està escrita en tercera persona i cada capítol està narrat des de vuit personatges diferents. Aquesta característica del llibre fa que s'estiguin duent a terme diverses trames alhora i que cada una d'aquestes quedi aturada durant aproximadament vuitanta pàgines, he de confessar que això sovint em desesperava.
   Fent referència als personatges, George R.R.Martin, n'ha creat uns de molts complexes i diferents, de manera que empatitzes fàcilment  amb ells.
  Per què hem de llegir Joc de Trons? Molt fàcil, és una novel·la molt completa, ja que engloba temes molt diversos i, tot i que he llegit crítiques diverses sobre la densitat i dificultat de la lectura, jo l'he trobat àgil de llegir i m'ha atrapat des de les primeres pàgines.
Si sou fanàtics de la fantasia, no deixeu escapar l'oportunitat de llegir la saga Cançó de gel i foc, us sorprendrà. 

Laura