RESSENYA: ASSASSINAT A L'ORIENT EXPRESS

-----------------------------------------------------------

TITOL: Assassinat a l’Orient Express

AUTORA: Agatha Christie

IDIOMA ORIGINAL: Anglès

EDITORIAL: La Magrana

ANY: 2010

SINOPSI: Un home apareix mort dins el seu camarot enmig del trajecte de l’Orient Express. El detectiu Hercule Poirot es veu davant d’un gran misteri, ningú no ha entrat ni sortit del tren , ja que ha quedat atrapat per una tempesta de neu, la qual cosa impossibilita també que continuï el recorregut. Tots els passatgers del tren passen a ser sospitosos.

---------------------------------------------------------------------------------------------

LA MEVA OPINIÓ

     Primer de tot,aviso que en aquesta ressenya no he fet cap spoiler, podeu llegir amb tranquil·litat.

       Ens trobem davant  d’una de les millors obres de l’escriptora Agatha Christie i del gènere negre. Després que el primer llibre que vaig llegir de l’autora(l'Assassinat de Roger Ackroyd) es convertís en un dels meus predilectes, no podia esperar a llegir-me'n un altre. Veia molt difícil que m’agradés tant com el primer i, tot i que el continuo preferint, no m’ha decebut i el considero una gran obra mestra.

   Aquesta vegada, l’Hercule Poirot ha de resoldre un assassinat que s’ha produït a l’Orient Express, un tren que viatja des d'Istanbul fins a Calais i que ha quedat aturat a causa d’una gran nevada. La víctima? Un home que ha estat apunyalat diverses vegades. No ha pogut entrar ni sortir ningú, de manera que el culpable es troba a l’interior del tren. El problema? Tots els sospitosos presenten una coartada perfecte.

    El personatge del Poirot és, definitivament, genial. Tot i que l’autora el descriu físicament de manera còmica, l’envolta una serietat i una tranquil·litat permanents. El que més em fascina són els interrogatoris, en els quals realitza unes preguntes sorprenents i desconcertants que el lector no entendrà fins al final.

     He de confessar que l’inici de la novel·la, abans no es produeix l’assassinat, l’he trobat una mica lent però, tenint en compte que el llibre té unes dues-centes pàgines, es passa ràpidament.

    La part negativa del llibre, si s’ha de dir alguna cosa dolenta, és la gran quantitat de personatges que hi apareixen, fet que causa confusió al lector. Tot i així, l’escriptora facilita una llista amb tots els noms que s’ha de consultar diverses vegades.

---------------------------------------------------------------------------------------------

-Digueu-me, sabeu qui va matar Ratchett?

-Jo, sí – respongué Poirot-. Ja fa temps que ho sé. Ho veig tan clar que m’estranya que vós no ho hagueu vist també.

---------------------------------------------------------------------------------------------

   Recomano els llibres de l’Agatha Christie a tothom perquè els considero un joc de misteri. L’autora ens presenta un cas per resoldre i posseïm la mateixa informació que té l’ Hercule Poirot. El nostre objectiu? Intentar resoldre’l abans que ell. Jo sempre he presumit de predir amb facilitat el final dels llibres, de fet, vaig començar llegint l’Agatha Christie perquè em suposaven un repte, però afirmo que mai he pogut descobrir l’assassí dels seus llibres i els seus finals originals sempre em deixen amb la boca oberta.

Heu llegit aquesta novel·la? Què preferiu, Sherlock Holmes o Hercule Poirot?

Laura

RESSENYA: EL NOM DEL VENT

-------------------------------------------------------

TITOL: El nom del vent

AUTOR: Patrick Rothfuss

IDIOMA ORIGINAL: Anglès

EDITORIAL: Debolsillo

ANY: 2012

SINOPSI: << Em dic Kvothe. Potser has sentit parlar de mi.>> En una fonda en terra de ningú, un home es disposa a fer el relat de la seva vida per primera vegada. La veritable historia que només ell coneix, una història que els rumors, les conjectures i els contes de la taverna han anat deformant al llarg del temps fins a convertir-lo en un personatge llegendari al qual tothom creu ja mort: en Kvothe...músic, captaire, lladre, estudiant, mag, heroi i assassí. Ara vol revelar tota la veritat
sobre ell mateix. I haurà de començar pel principi: la infantesa en una companyia d’artistes itinerants, els anys malvivint com a lladregot als carrers d’una ciutat gran i l’arribada a una universitat on espera trobar les respostes que ha estat buscant. 

---------------------------------------------------------------------------------------------

LA MEVA OPINIÓ

Feia molt de temps que sentia a parlar de El nom del vent de l’escriptor Patrick Rothfuss i sempre rodejat de crítiques positives, però mai m’havia acabat de decidir a comprar-lo fins fa unes setmanes i, de debò, no me’n penedeixo. Novel·les com aquesta són les que reafirmen la fantasia èpica com la meva preferida, són difícils d’oblidar.

--------------------------------------------------------------------------------------------

Et sorprendria la quantitat de veritats que s’amaguen a les cançons infantils

Kvothe       

--------------------------------------------------------------------------------------------

La novel·la s’inicia en una posada on corren rumors, històries, sobre en Kvothe, però l’arribada d’un escriptor a la recerca de la vertadera història farà que sigui el propi Kvothe qui la narri durant tres dies.

 Aquest primer volum de la trilogia Crònica de l'assassí de reis conté el primer dia, la presentació. En Kvothe és fill d’artistes itinerants i, durant els anys d’infantesa aprendrà música i teatre, sobretot, a tocar el seu instrument més preciat, el llaüt. Però, malauradament, els anys de felicitat finalitzaran massa d’hora i el nostre protagonista haurà de sobreviure, malvivint durant anys, fins que aconseguirà, amb el seu gran talent, entrar a la universitat, on intentarà descobrir allò que des de petit ha volgut saber, allò que s’ha convertit en la seva principal raó per continuar vivint.

 El que més valoro d’aquesta novel·la, sens dubte, és el personatge protagonista, en Kvothe. És un personatge fantàstic que  fa especial la novel·la. Un noi jove, pèl-roig i d'ulls verds, amb una gran facilitat d’aprenentatge i de relació d’idees. A part de la seva intel·ligència i memòria, en Kvothe es caracteritza per la seva força de voluntat i la capacitat de seguir endavant tot i les dificultats.

Pel que fa a la trama, potser la primera part del llibre, abans que comenci la narració de la història, es pot fer una mica feixuga, però us asseguro que després no podreu parar de llegir. A més a més, una de les coses que sempre trobo agradable d’un llibre tan llarg és l’aparició de petites històries, en aquest cas explicades per un home durant la dura etapa del protagonista a la ciutat de Tarbean, o cançons, que fan desconnectar lleugerament de la història i que estic convençuda que seran importantíssimes per al següent volum.

--------------------------------------------------------------------------------------------

Vaig viatjar, vaig estimar, vaig prendre, vaig confiar i em van trair

Kvothe                 

--------------------------------------------------------------------------------------------

És un llibre de lectura àgil, que no us espantin el prop de nou-centes pàgines amb lletra minúscula. És una novel·la genial que no us deixarà indiferents, plena d’aventures que us encantaran. Jo ja estic desitjant llegir la següent!

Us heu llegit El nom del vent? Us ha agradat la ressenya? Que opineu de la fantasia èpica?

Laura

RESSENYA: BATECS

-------------------------------------------------------

TITOL: Batecs

AUTORS:Javier Ruescas i Francesc Miralles

IDIOMA ORIGINAL: Castellà

EDITORIAL: Cruïlla

ANY: 2016

SINOPSI: I si la persona correcta es troba a la distància equivocada?

Què pot passar entre dos desconeguts que estan separats per milers de quilòmetres? Què poden saber l'un de l'altre per les fotos que pengen i els textos que escriuen? I per què cada cop que reben
un missatge els batecs del cor s'acceleren?

---------------------------------------------------------------------------------------------

LA MEVA OPINIÓ

Batecs és la segona part de Pulsacions escrit pels autors Javier Ruescas i Francesc Miralles. Després d'haver llegit la primera novel·la i sorpresa per l'estil peculiar de l'obra (està escrit tot en conversa d'un programa de missatgeria mòbil) estava desitjant llegir la continuació.

  És important comentar que, encara que no haguem llegit Pulsacions, podem llegir aquesta ja que són independents. Únicament es mencionen uns personatges de la primera part i no formen part de la trama principal.

  Batecs és protagonitzat per en Remo, un noi que acaba de patir un desengany amorós, i la Carol, una noia que acaba de perdre la seva mare i que es dirigeix a Tòquio a viure amb el seu pare a qui amb prou feines coneix. Tots dos es troben a l'aeroport després d'haver perdut els seus vols corresponents i, a partir d'aquest moment, comencen una amistat a través d'un programa de missatgeria mòbil. 

  Aquesta novel·la continua amb la inusual forma d'escriptura que la dota d'un estil modern i una àgil lectura. Pel que fa a la trama, l'he trobat bastant fluixa, és molt previsible i senzilla, a més a més, he trobat a faltar el punt de misteri que era propi de Pulsacions. Tot i així, la relació entre els personatges és molt més real que la de la primera part, ja que s'hi veu una evolució clara. Així mateix, el llibre presenta algunes novetats com fotografies i posts de blog, fet que amenitza encara més la lectura.

--------------------------------------------------------------------------------------------

"Fins i tot els moments més terribles amaguen un bri d'esperança"

--------------------------------------------------------------------------------------------

  Encara que, personalment, vaig trobar més entretingut Pulsacions, Batecs és una lectura fresca i molt recomanable, ideal per a les vacances d'estiu!

Laura

RESSENYA: UN MONSTRE EM VE A VEURE

----------------------------------------------------

TITOL: Un monstre em ve a veure

AUTOR: Patrick Ness

IDIOMA ORIGINAL: Anglès 

EDITORIAL: Debolsillo

ANY: 2011

SINOPSI: Set minuts després de mitjanit, en Conor es desperta i es troba un monstre a la finestra. Però no és el monstre que ell esperava, el del malson que té quasi totes les nits d'ençà que la mare va començar l'inacabable i pesat tractament. 

No, aquest monstre és diferent, antic i salvatge. 

I busca el més perillós de tot: la veritat. 

-------------------------------------------------------------------------------------------

LA MEVA OPINIÓ

Un monstre em ve a veure és una obra escrita per Patrick Ness a partir d’una idea original de Siobhan Dowd que té com a protagonista en Conor O’Malley, un noi de tretze anys. La vida que té en Conor no és fàcil. La seva mare està malalta, i els tractaments són tan agressius que  la debiliten, de manera que ha de compaginar la seva vida a l’escola amb les feines de casa. Els malsons formen part de la seva vida, concretament un, relacionat amb la possible pèrdua de la persona que més estima. Però una nit, passats set minuts de les dotze, rep la visita d’un monstre que ha vingut per ajudar-lo.

El protagonista, en Conor, és un noi que, tot i que pateix assetjament a l'escola per part dels seus companys, la seva mare està molt malalta, el pare viu en un altre país i ha de conviure amb l'àvia a qui no suporta, refusa expressar els seus sentiments i acceptar l'inevitable. Per això, apareix el personatge del monstre, amb forma d'un antic teix situat davant de casa seva. Un monstre que li explicarà tres històries que el faran reflexiona i que, malauradament, no ha vingut a curar la mare, sinó curar-lo a ell.

--------------------------------------------------------------------------------------------

"«Realment no tens por, oi?» –No –va dir en Conor–. De tu no, almenys"

--------------------------------------------------------------------------------------------

El fet que el llibre abordi el tema de la malaltia des del punt de vista d'un nen omple l'obra de sentiments que no deixaran indiferent al lector. No podria identificar aquest llibre com a lectura adulta perquè la prosa és fàcil i la lectura fluïda, però el tema principal és complex, de manera que el catalogaria com una novel·la que tothom hauria de llegir, independentment de l'edat.

Laura