dimecres, 10 d’agost de 2016

RESSENYA: EL CHICO DE LAS ESTRELLAS



Títol: El chico de las estrellas
Autor: Chris Pueyo
Idioma Original: Castellà
Editorial: Planeta
Any: 2015
Sinopsi: Hi havia una vegada un nen que mai va viure més de dos anys seguits en una mateixa casa, així que va decidir pintar les parets de totes les seves habitacions amb estrelles. El seu rebuig a l'escola i una família inusual l'empentaran a emprendre un viatge on no tot seran constel·lacions i demanar-li desitjos a la lluna. És hora de baixar al fang, equivocar-se amb una princesa i acabar trobant un príncep... on no?
Els seus desitjos de llibertat, tres antídots de supervivència i unes botes platejades l'acompanyaran per un món mort on els somnis arriben descalços i despentinats a enlloc.


  Vaig conèixer aquest llibre a internet, gràcies a booktube (ja us diré més endavant quins són els canals que segueixo!). Sabia que era un llibre diferent però en el moment que el vaig tenir entre les meves mans, i al fullejar-lo vaig observar que la tinta que utilitzava l'autor era de color blau, vaig adonar-me que era realment molt especial.
El chico de las estrellas explica la història de la vida de l'autor Chris Pueyo i les dificultats que ha tingut al llarg d'aquesta, sobretot a l'escola on patia bullying per part dels seus companys a causa de la seva orientació sexual.
Aquesta novel·la la podríem dividir en diverses parts. La primera, ens mostra com és el personatge qui és i com ha estat la seva infantesa, la segona part, ens explica la seva alliberació gràcies a un viatge al Regne Unit i per últim la seva primera història d'amor.
A part que felicito a l'autor per la riquesa poètica del llibre (està replet de metàfores), trobo que ha estat molt original en molts aspectes. Primer de tot, en el format, ja que, com he dit abans, està escrit en tinta blava. A més a més, no totes les lletres són de la mateixa mida sinó que destaca la importància d'algunes i, fins i tot en un capítol (això em va sorprendre molt), va decidir escriure únicament en minúscules. Per altra banda, està els noms dels personatges. Chris Pueyo no utilitza mai els noms reals dels personatges, sinó que els anomena per un pseudonim com, per exemple, la Dama de hierro o la Arquitecta de sonrisas.
Definitivament, és un llibre que no m'ha deixat indiferent, que m'alegro moltíssim d'haver-lo descobert, que m'ha fet reflexionar i que tothom s'hauria de llegir pel rerefons que l'autor ens vol mostrar.




Laura

RESSENYA: WONDER




Títol: Wonder
Autora: R.J.Palacio
Idioma Original: Anglès
Editorial: La Campana
Any: 2012
Sinopsi: L'August (Auggie) Pullman ha nascut amb una greu deformació a la cara i s'ha hagut de sotmetre a tantes operacions que no ha pogut anar a l'escola; fins ara, que té deu anys i està a punt de començar cinquè a l'escola Beecher. Si alguna vegada heu sigut nous, ja sabeu que dur que és...Doncs imagineu-vos com deu ser quan tens una cara com l'August  Aconseguirà que els seus companys l'acceptin com un més encara que sigui el nen més extrany que han vist mai?




Des que aquest llibre va sortir a la venda, només he sentit bones crítiques, de manera que vaig decidir llegir-lo.
L'autora tracta diversos temes importants al llarg de la novel·la que cal esmentar. Primer de tot, el llibre reflexa com de cruel pot arribar a ser la gent, fins i tot amb aquest cas on l'afectat és un nen. Així mateix, mostra que la gent no valora el que realment és important sinó que presten molta més atenció al físic sense adonar-se que únicament és una carcassa.
Fent referència a l'estructura del llibre, he de felicitar a l'autora per decidir dividir el llibre en vuit capítols narrats per diferents personatges, d'aquesta manera, la trama es pot veure des del punt de vista d'aquests i, a la vegada, al estar narrats en primera persona, conèixer més fàcilment com són, què senten, quin és el seu paper a la història i el més important: saber perquè tenen algunes reaccions estranyes al llarg del llibre.
Wonder m'ha fet reflexionar i plantejar-me perquè els éssers humans en determinades situacions podem arribar a ser tant cruels, a vegades sense ser-ne conscients. 
Tot i que està recomenat i catalogat com un llibre juvenil, crec que tothom l'hauria de llegir independentment de l'edat.


Laura

RESSENYA: LA METAMORFOSI




Títol: La metamorfosi
Autor: Franz Kafka
Idioma Original: Alemany
Editorial: Les Eines
Any: 1915
Sinopsi: <<Quan, un matí, Gregor Samsa es despertà d'uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós.>> La novel·la transmet al lector la sensació d'excentricitat i d'estranyesa que assalta al protagonista, qui poc a poc pren consciència que s'ha convertit en un paràsit respecte els seus familiars.




La sinopsi d'aquest llibre, com ja haureu observat, és molt breu, però la veritat és que ja queda prou clar amb aquesta quin és el tema de la novel·la.
La metamorfosi me'l va recomenar la meva mare tot utilitzant les paraules és molt impactant. Puc corroborar que és cert. 
Potser el més sorprenent, el que de debò causa el sentiment de neguit al lector són les magnífiques descripcions que realitza Kafka. Aquestes permeten crear una imatge molt clara al cap i posar-se fàcilment en la pell del protagonista.
Tot i que  La metamorfosi gira al voltant del protagonista, apareixen diversos personatges que, personalment, m'han sorprès molt. No vull fer cap spoiler, de manera que només diré que m'ha sorprés molt l'evolució, el canvi i  l'actitud de la germana al llarg de la novel·la.
Aquesta és molt breu, únicament té 80 pàgines, segurament, si fos més llarga podria fer-se feixuga, gràcies a la curta extensió permet que tot tipus de lectors (encara que no siguin habituals) decideixin llegir-la.
El llibre no és caracteritza per contenir molta acció, de fet és bastant pla, tot i això, t'atrau des de la primera frase i amb poc temps es llegeix. 
La metamorfosi és un gran clàssic, tothom l'hauria de llegir, ja que et fa reflexionar i valorar una mica més el que tenim. Us animeu?

Laura

dijous, 4 d’agost de 2016

RESSENYA:PULSACIONS


147072_pulsacions
Títol: Pulsacions
Autors: Javier Ruescas i Francesc Miralles
Idioma Original: Castellà
Editorial: Cruïlla
Any: 2013
Sinopsi: L'Èlia acaba de despertar després de vàries setmanes immensa en un coma profund. Quan encara està a l'hospital, la seva mare li regala un Smartphone amb el programa de missatgeria Heartbeats. Un bon dia comença rebre missatges misteriosos que faran replantejar-s'ho tot, fins i tot la frontera entre la vida i la mort.



  Pulsacions és un llibre que vaig conèixer gràcies a internet. Molts lectors escrivien molt bones crítiques i, a més a més, havia llegit d'ambdós escriptors, de manera que no vaig poder resistir-me a llegir-lo.
Primer de tot, he de parlar del format del llibre, ja que és el que més m'ha sorprès, perquè no havia llegit mai un d'igual i perquè és el que més destaca de la novel·la. Aquesta està escrit íntegrament en missatgeria de telèfon mòbil. La protagonista, l'Èlia, utilitza un programa semblant al WhatsApp que tots coneixem, anomenat Heartbeats, a través del qual parla amb totes les persones i podem conèixer els seus pensaments i inquietuds. He de felicitar als autors perquè és molt arriscat escriure d'aquesta forma, ja que els diàlegs podrien quedar molt forçats, però no és el cas. Totes les converses es veuen molt naturals i quotidianes. A més a més, dona un toc modern i tecnològic al llibre.
Parlant de la trama, he trobat algun petit defecte a Pulsacions. Algunes parts se m'han fet una mica òbvies, és a dir, apareix un misteri que és fàcilment identificable, si m'hagués sorprès una mica, hagués estat fantàstic.
Per altra banda està el rerefons del llibre. Crec que els autors han deixat una bona reflexió, sobre la importància de no rendir-se i de superar-se cada dia. A més a més, la novel·la està repleta de frases profundes que et faran pensar.
El balanç que faig del llibre és positiu, l'he trobat interessant i he gaudit de la lectura. És molt fàcil de llegir, té únicament 200 pàgines, i en una tarda ja l'havia acabat. Els autors ja han escrit una segona part, anomenada Batecs que és independent de la primera, amb protagonistes diferents, i que quan tingui l'oportunitat llegiré.



Laura

dimarts, 2 d’agost de 2016

RESSENYA: MIG REI



Títol: Mig rei
Autor: Joe Abercrombie
Idioma Original: Anglès
Editorial: Rosa dels vents
Any: 2015
Sinopsi: En Iarvi, el fill petit del rei, va néixer amb una malformació en una mà, que ha fet que tothom, fins i tot el seu pare, el considerés <<mig home>>. Per això, en comptes de formar-se com a guerrer, com els altres homes de la seva estirp, s'ha dedicat a estudiar per convertir-se en un dels clergues del regne. Però la vigília de l'última prova per ingressar en aquest ordre de savis, en Iarvi rep la notícia que el seu pare i el seu germà han estat assassinats. Ell és el nou rei.
Després d'una terrible traïció ordida pels seus éssers estimats, en Iarvi es trobarà sol en un món regit per la força física i el cor fred. Incapaç de dur una armadura o d'aixecar una destral, haurà d'afilar i aguditzar la ment. Però una estranya germandat d'ànimes perdudes s'aplegarà al seu voltant i ell descobrirà que aquests companys inesperats poden ajudar-lo a convertir-se en l'home que li agradaria ser.




Mig rei és la primera part de la trilogia Mar trencat i vaig descobrir aquests llibres per casualitat. Amb una amiga vam anar a una llibreria i jo, fanàtica dels llibres de fantasia, vaig veure que aquest era una de les novetats. La ressenya em va impactar, de manera que no he parat fins a aconseguir-lo.
El ritme de lectura de la novel·la és ràpid des del primer moment, ja que està repleta d'aventura i el personatge principal, en Iarvi, es veurà obligat a sobreviure en unes condicions difícils, més encara per culpa de la seva mà. Tot  i així, sobre la meitat del llibre, es torna addictiu. Entren en joc uns personatges que ajudaran al protagonista a recuperar el Tron Negre i que fan que s'agilitzi molt més la lectura amb diverses escenes d'amistat i superació.
L'evolució d'aquests personatges al llarg de la novel·la és fantàstica, sobretot la del protagonista. Sense adonar-te, veus com poc a poc en Iarvi va millorant el seu físic, aprèn a realitzar accions que mai s'hagués imaginat fer per culpa de la seva mà. A més a més, el trobem molt més madur al final del llibre, veiem que ja no actua com un noi de quinze anys.
Un altre punt positiu d'aquest llibre, sens dubte, és el final escrit per l'autor. Si algú em preguntés quin és el final de llibre més sorprenent, segurament diria aquest. En el últims dos capítols la trama dóna un gir inesperat i l'últim, després de llegir-lo, m'ha deixat amb la boca oberta i amb ganes de llegir el següent.
He llegit la sinopsi del següent llibre, Mig Món, i s'entén que el protagonista ja no és el mateix i passa a ocupar un paper secundari. Tot i això, com que aquest llibre m'ha deixat bona boca, estic impacient per continuar llegint la trilogia i veure com avança.


Laura

RESSENYA: EL FARO DEL FIN DEL MUNDO



Títol: El faro del fin del mundo
Autor: Jules Verne
Idioma Original: Francès
Editorial: Bruguera
Any: 1905
Sinopsi: La missió pacífica encomanada als forasters Vázquez i Felipe a la illa aparentment deshabitada, va a trastocar-se per complet amb l'aparició d'uns pirates sense escrúpols que actuaran amb violència. A l'enfrontament que segueix es debatran la desesperada llibertat del cabdill dels pirates, Kongre, i la tenacitat i heroisme, de Vázquez, amb qui s'alien els elements de la natura i l'implacable pas del temps. 



Aquest llibre voltava per casa dels meus avis  i el vaig agafar per llegir-lo un dia que m'havia oblidat la meva lectura a casa. Les aventures que succeeixen a les novel·les de Jules Verne sempre m'han cridat l'atenció. Viatge al centre de la Terra, per exemple m'ha tingut sempre fascinada, per això em va cridar l'atenció aquest llibre del mateix autor.
Per a ser un clàssic de la literatura, és bastant fàcil de llegir. El vocabulari no és molt complex i llegint poques pàgines entres molt fàcilment a la història.
He de dir que l'autor és molt descriptiu. Als primers capítols només trobem descripció, no hi ha cap mena d'acció i és la part del llibre que podem trobar més feixuga. Un cop passada aquesta part (imprescindible per a situar al lector a la trama), quan apareixen nous personatges, com per exemple els pirates, és fa molt més àgil la lectura.
A més a més, El faro del fin del mundo és breu, té aproximadament unes dos-centes pàgines, de manera que per què no li doneu una oportunitat?
Heu llegit algun llibre de Jules Verne? Que us ha semblat?

Laura