dissabte, 30 de juliol de 2016

RESSENYA: JUNTS




Títol: Junts
Autora: Ally Condie
Idioma Original: Anglès
Editorial: Montena
Any: 2011
Sinopsi: Al món de la Cassia, les autoritats ho decideixen absolutament tot. A qui has d'estimar, de que has de treballar, fins i tot quan has de morir. La Cassia mai s'ha qüestionat les decisions que han pres per ella, ni tan sols quan li comuniquen que la seva <<parella perfecta>>- la personaamb qui haurà de compartir la resta de la seva vida- és en Xander, el seu millor amic. Els problemes arriben més tard, quan un estrany error informàtic fa que a la microfitxa que les autoritats li han entregat aparegui la cara d'un altre noi, l'enigmàtic Ky. I si aquest error no fos fortuït? I si la persona de la seva vida no fos qui li han assegurat que és?



Amb aquesta nova distopia creada per l'autora Ally Condie se'ns mostra una societat on la llibertat és casi inexistent per no dir que ha estat erradicada. Vaig començar a llegir aquest llibre amb una mica de por. He llegit unes quantes trilogies que es basen en societats distòpiques i temia que fos poc original i l'hagués de catalogar com a una saga més. 
És cert que en un principi vaig trobar força similituds amb altres trilogies com per exemple Els Jocs de la Fam o Divergent. La protagonista és una noia que trenca els esquemes i les lleis establertes, és valenta, segura de si mateixa i s'enamora d'un noi misteriós del qual vol descobrir més coses.
El noi de la novel·la, en Ky, és un noi tímid que amaga coses del seu passat i que poc a poc es van descobrint al llarg del llibre per mantenir al lector atrapat a les pàgines. A més a més, com heu pogut llegir a la ressenya apareix una altre personatge masculí molt important a la vida de la protagonista i que difereix molt d'en Ky, en Xander. Aquest personatge el podem descriure com un noi dolç, atent i preocupat per la felicitat de la Cassia. Un altre cop caiem en el tòpic dels triangles amorosos en els llibres juvenils, i la veritat és que a mi no m'acaben de fer el pes, pel fet que els tres personatges que intervenen sempre són molt semblants en totes les novel·les.
Tot i això, la veritat és que Junts em va atrapar i me'l vaig llegir en un tancar i obrir d'ulls. Una de les coses que no m'esperava i que em va enamorar de la novel·la van ser les poesies prohibides que arriben a les mans de la protagonista (si voleu saber més coses sobre aquestes, llegiu el llibre!), són pocs els llibres juvenils en els que en algun moment es parla de poesia. Així com la magnífica descripció de la societat, el seu funcionament i els pensaments i emocions de la nostra protagonista, la Cassia.
Heu llegit aquest llibre? Que us ha semblat?


Laura

RESSENYA: SIN NOTICIAS DE GURB



Títol: Sin noticias de Gurb 
Autor: Eduardo Mendoza
Idioma Original: Castellà
Editorial: Seix Barral
Any: 1991
Sinopsi: Perdut a la Barcelona preolímpica, l'extraterrestre Gurb posa al servei de la seva supervivència l'estranya qualitat d'adoptar l'aspecte que li plagui. Es perd amb l'aparença de la Marta Sánchez, mentre el seu company alienígena inicia la recerca a la jungla urbana. A través del seu diari personal anem descobrint les increïbles peripècies d'un extraterrestre a Barcelona.


Havia sentit molt a parlar d'aquest llibre, però em vaig decidir a llegir-lo quan diverses persones me'l van catalogar com el llibre d'humor per excel·lència
Primer de tot, em va sorprendre perquè és molt breu, únicament conté 143 pàgines. Sin noticias de Gurb està dividit en dies i aquests indiquen que realitza l'extraterrestre a hores concretes. La veritat és que aquest format "diari" agilitza la lectura de la novel·la.
No recordo haver llegit mai un llibre tan excèntric, ni tampoc recordo haver rigut tant. El protagonista explica d'una manera ben peculiar com són i com es comporten els éssers humans. Així mateix s'horroritza d'algunes accions de les persones mentre ell actua d'una manera molt estranya i divertida.
Tot i així, crec que l'humor és una mica especial i no se si agradarà a tots els lectors, a mi, personalment, m'ha enamorat.
El que sens dubte més valoro d'aquest llibre és la magnífica manera com escriu l'autor  Eduardo Mendoza, m'ha fet riure moltíssim i imaginar-me molt fàcilment les accions descrites.
A més a més, he trobat aquest llibre molt crític. Fa paròdia de diversos problemes que formen part de la ciutat i que els que hi vivim afirmem: transit horrorós, obres al carrer,etc. 
Si teniu l'oportunitat de llegir aquest llibre, no la perdeu. Em va fer passar una estona molt divertida (vaig començar a llegir i  no vaig poder parar!) i, definitivament, aquest llibre ha passat a ser un dels meus predilectes.


Laura

RESSENYA: EL CORREDOR DEL LABERINT


Títol: El corredor del laberint
Autor: James Dashner
Idioma Original: Anglès
Editorial: grup 62
Any: 2015
Sinopsi: Quan en Thomas es desperta a l'ascensor, l'única cosa que recorda és el seu nom. Està envoltat de nois desconeguts que, com ell, tampoc recorden res del seu passat.
"Encantat de coneixe't, cagafil. Benvingut a la clariana".
Més enllà dels imponents murs de pedra que s'aixequen envoltant la Clariana, hi ha un Laberint, sense límits i sempre canviant. Cada matí, en obrir-se les portes, els corredors busquen una sortida. Mai ningú ha sobreviscut una nit a dins. Llavors arriba una noia. La primera. I el missatge que porta és aterridor.


Tothom parlava d'aquesta saga i moltes persones del meu voltant insistien per a que me'l llegís. Tots aquests fets van fer que creés unes expectatives que no han estat del tot assolides.
Primer de tot, mostraré els punts que considero forts de la novel·la. Feia molt de temps que no llegia un llibre on el protagonista és un noi jove. A les primeres pàgines, en Thomas dóna la sensació de ser un noi molt dèbil i covard, però al llarg de la novel·la ens adonem que és tot el contrari.
La resta dels personatges els trobem molt ben creats igualment, el que em fa felicitar a l'autor perquè moltes vegades els personatges secundaris són molt plans i només destaca el protagonista.
Fent referència a la trama, la idea és molt original, trobo que els llibres que es basen en un grup de joves, que han de sobreviure ells sols són addictius. A més a més, tot i que la idea pot semblar simple, l'autor aconsegueix aprofundir-hi i escriure una trama complexa.
Podria concloure dient que el llibre és força entretingut, però us preguntareu: per què ha esmentat en un principi que no ha complert les expectatives que hi tenia dipositades? Doncs perquè, és cert que m'ha agradat, però no el consideraria dels millors llibres que he llegit. No m'ha atrapat gaire i algunes parts les he trobat repetitives i feixugues. 
A més a més, després de llegir el final, em fa una mica de por llegir la continuació de la saga perquè tinc la sensació que l'autor James Dashner s'ha desviat massa de la trama principal.
Vosaltres heu llegit El corredor del laberint? Quina és la vostra valoració?. 



Laura

dilluns, 25 de juliol de 2016

RESSENYA: EL PETIT PRÍNCEP



Títol: El petit príncep
Autor: Antoine de Saint-Exupéry
Idioma Original: Francès
Editorial: Salamandra
Any: 1943
Sinopsi: El petit príncep viu en un petit asteroide, que comparteix amb una flor capritxosa i tres volcans. Però té "problemes" amb la flor i comença a experimentar la soledat. Fins que decideix abandonar el planeta per a buscar un amic. Cercant aquesta amistat recorre diversos planetes, habitats successivament per un rei, un vanitós, un borratxo, un home de negocis, un fanaler, un geògraf... El concepte de "serietat" que tenen aquestes "persones grans"el deixa perplex i confós. Continuant la seva recerca arriba al planeta Terra, però, amb la seva gran extensió i buidor sent més que mai la soledat...





Si no heu llegit aquest llibre segurament no fareu cas d'aquesta ressenya perquè opinareu que és un conte infantil que expliquen els pares i mares als seus fills i filles, a més a més, basareu aquesta opinió pel format del llibre i els dibuixos. Doncs us he de dir, que personalment, no l'he trobat un llibre infantil, es pot llegir a qualsevol edat i si encara no ho heu fet, no us ho penseu dues vegades.
Un nen de set anys quedarà enamorat del llibre per la història del protagonista, el Petit Príncep, que cerca un amic pels diferents planetes on viatja. Un jove de setze anys quedarà encisat per la profunditat i el significat de les frases i la importància que donen els adults a certes tasques, oblidant-se del que realment és important. I finalment, un adult de cinquanta anys quedarà meravellat per la gran crítica a la societat i s'adonarà com, realment, ens considerem adults quan fem coses importants sense adonar-nos que la majoria d'aquestes són absurdes.
Aquest és un llibre que m'ha fet reflexionar moltíssim. El petit príncep demostra com, a mida que ens anem fent grans, perdem una part molt important de la nostra existència, la imaginació, i que sense aquesta, ens tornem  persones iguals, idèntiques, semblants als robots que dediquen tota la seva existència a treballar i no ha ser feliç i realitzar el que de debò ens agrada.
El conte comença molt pla, però a mida que el protagonista explica el succeït als diversos planetes on ha estat, amb els corresponents habitants, va prenent un to més crític, fins al punt que arribem a ser conscients que no estem fent les coses del tot correctes.
Per què no ens oblidem durant una estona de quina edat tenim realment i traiem el nen que tots duem a dins per gaudir d'aquest llibre imprescindible? Per què no ens passegem durant una estona pels planetes que visita el Petit Príncep?



Laura

dilluns, 18 de juliol de 2016

RESSENYA: L'INFORME PHAETON




Títol: L'informe Phaeton
Autor: Albert Salvadó
Idioma Original: Català
Editorial: Columna
Any: 2007
Sinopsi: I si la història que ens han explicat fos un engany? Qui és el senyor Contacte? Diu que m'han triat precisament a mi, per saber. Per saber què? Què és la CCU? Eren tantes les preguntes que em queien al damunt de sobte.
Tot va començar a la terrassa d'una àtic amb una trobada que semblava casual, però allà va tenir inici una aventura increïble que m'ha portat a reconstruir el fil del passat de la Humanitat. Cada pas ha estat una sorpresa majúscula, cada nou descobriment un salt espectacular  i cada revelació ha fet trontollar tots els meus coneixements . He dit <<coneixements>>? Potser hauria de dir desconeixements...
Després de tot el que ha passat, després del que he vist, després de tot el que he viscut, només una cosa queda clara: a partir d'ara, la meva vida mai no tornarà a ser la mateixa.
Ila teva? Continuarà sent la mateixa un cop hagis llegit L'Informe Phaeton? Vés amb compte, perquè també per a tu, potser, mai més res no serà igual. Tu també has estat escollit per saber.


El seu llom roig amb les lletres platejades va ser el que em va cridar l'atenció d'aquest llibre. El títol m'era desconegut, així com l'autor, però tenia un bon pressentiment i després de llegir la sinopsi vaig decidir donar-li una oportunitat.
Mai cap novel·la havia aconseguit fer-me trontollar el cap d'aquesta manera, mai cap novel·la m'havia fet pensar tant. Crec que gràcies a L'informe Phaeton he aprés a reflexionar i a plantejar-me les coses.
Tot i que podem dir que el diàleg i l'estil són molt senzills, no podem catalogar a aquest llibre com a tal. Valoro molt positivament la gran recerca d'informació que ha realitzat l'autor. Tota la informació que inclou la novel·la pot ser fàcilment trobada i contrastada (de fet, la bibliografia omple gairebé set planes!)
Primer de tot, quan comencem a llegir, ens trobem un pròleg. Quin pròleg! A partir d'aquest, el lector queda atrapat i la qualitat de la novel·la va en augment. He de confessar que algunes parts se m'han fet una mica feixugues a causa de la gran quantitat d'informació que aquestes contenen, però, a part d'això és un llibre fantàstic. Una novel·la diferent. Mai n'havia llegit cap d'igual.
Després d'haver devorat 547 pàgines en un temps rècord, la primera pregunta que apareix al meu cap és si podria realment succeir que la història que ens han ensenyat no fos realment com diuen. Per altra banda, un sentiment de culpabilitat s'ha apoderat de mi, de nosaltres. Un dels missatges que aquest llibre fa arribar al lector és que, si no parem el problema del canvi climàtic, les conseqüències poden ser devastadores, hem de prendre consciència.


Laura

diumenge, 17 de juliol de 2016

RESSENYA: BESOS ENTRE LÍNEAS




Títol: Besos entre líneas
Autores: May R Ayamonte i Esmeralda Verdú
Idioma Original: Castellà
Editorial: Planeta
Any: 2016
Sinopsi: L'Emma és una noia amb una vida no gaire fàcil. Quan tenia sis anys, la seva mare va morir en un accident de cotxe i el seu pare, a qui ha de cuidar els caps de setmana, va patir seqüeles físiques i intel·lectuals. Entre els estudis i les seves responsabilitats familiars, l'Emma no té gaire temps per fer les coses pròpies de la seva edat. Per sort, la literatura anima els seus dies. Els llibres, el seu blog i el seu nou canal de YouTube són el seu refugi i, mentre totes les persones del seu voltant tenen vida social, l'Emma prefereix passar les hores a la biblioteca.
Tot canvia quan l'Eric, un noi que acaba d'arribar al poble, entra a la seva vida. L'Eric és guapíssim i devastador, però també amaga molts secrets i un passat obscur pel qual ha de complir condemna  fent feines comunitaries.


Si seguiu i esteu al dia del món booktuber, segurament coneixereu a les dues autores May R Ayamonte i Esmeralda Verdú, ja que els seus canals són coneguts a nivell nacional.
Primer de tot, em va tirar una mica enrere la lectura d'aquesta novel·la perquè l'envolten males crítiques, però tenint en compte que molta gent crítica a aquestes noies únicament pel fet tenir un canal al YouTube, em va tirar endavant i per Sant Jordi el vaig obtenir.
Per començar, la trama és una mica bàsica, tot i que la gent que envolta a la protagonista pot semblar peculiar, L'Emma és la típica protagonista de llibre, així com els altres dos nois principals.
Les descripcions, així mateix, són senzilles i sense profunditat, de manera que al lector li costa entrar a la trama.
A part d'això, segurament, el que em va decebre una mica és el final previsible. Un lector, espera un final que el desconcerti i a mitja novel·la ja intuïes com acabaria la trama.
Després d'haver exposat els punts que considero dèbils, m'agradaria mostrar els forts de Besos entre líneas.
Primer de tot, al llarg del llibre, ens podem trobar amb curtes referències de llibres, així com objectes frikis de personatges de lectura juvenils que a tot apassionat lector li agradaria tenir. 
D'altra banda, també apareixen famosos booktubers (amb noms inventats fàcilment identificables) que, a una persona enamorada i seguidora d'aquests, anima i crea una lectura més amena.
En conclusió, és cert que aquesta novel·la té alguns errors i, vaig tenir la sensació de que hi havia parts inacabades, però, tot i això, he llegit llibres molt pitjors.


Laura

dissabte, 9 de juliol de 2016

RESSENYA: LAS GUERRAS DEL MUNDO EMERGIDO I: LA SECTA DE LOS ASESINOS




Títol: Las guerras del mundo Emergido I: la secta de los asesinos
Autora: Licia Troisi
Idioma Original: Italià
Editorial: Destino
Any: 2006
Sinopsi: Ja han passat quaranta anys des de que va acabar la gran guerra que va posar fi a la conquesta de l'Aster, el Tirà, però el Mundo Emergido, segueix sense trobar la pau. Dohor, Cavaller del Drac convertit en rei de la Terra del Sol, està estenent lentament la seva influència sobre la resta de Terres. Però no és l'únic que conspira el poder. La misteriosa Gilda dels assassins, els membres de la qual viuen consagrats a l'assassinat en totes les seves formes, ha ressuscitat el terrible i sanguinari culte a Aster. Per tal de dur a terme els seus plans, la Gilda busca pertot arreu adeptes i guerrers assessins com la Dubhe, que, als disset anys, és la lladre més hàbil de la Terra del Sol, capaç d'entrar com una ombra a les cases millor guardades i robar tot el que contenen de valor.
Tot i que la noia ha jurat que mai acabaria amb una vida humana, la Gilda té moltes maneres de convèncer a qui es proposi. Com, per exemple, un sortilegi capaç de transformar a la Dubhe en una esclava capaç d'assessinar quan li ordenin...



Buscava una nova trilogia de fantasia que m'atrapés, m'enamorés, des de la primera pàgina, de manera que vaig dirigir-me a la biblioteca.
Després de buscar una estona, em va cridar l'atenció la portada i, posteriorment, la ressenya d'aquest llibre, el qual no havia sentit a parlar. Em vaig adonar que era el llibre que buscava.
En els primers capítols,s'explica la història i el passat de la Dubhe, una noia de disset anys i la protagonista de la novel·la. Aquests, aconsegueixen captar, ràpidament, l'atenció del lector i a mida que anem passant les pàgines ens trobem més acció i aventures.
Tot i que podem trobar algunes escenes de sang una mica cruels, la veritat és que em va sorprendre molt la trama del llibre i les descripcions.
Fent referència als personatges, la protagonista és una noia valenta, independent i capaç d'afrontar totes les dificultats que trobi pel camí (encara que al llarg del llibre es trobarà amb moltes!). Així i tot, personalment, el personatge que més destaco és el del mestre, imprescindible en la vida de Dubhe i que a poc a poc anirà enamorant al lector.
Sense fer cap spoiler del final, us diré que és obert i que quedareu amb moltes ganes de continuar llegint la trilogia. 



Laura

divendres, 8 de juliol de 2016

RESSENYA: NO PREGUNTIS QUI SÓC



Títol: No preguntis qui sóc
Autora: Care Santos
Idioma Original: Català
Editorial: La Galera
Any: 2014
Sinopsi El Pol és un noi molt particular, enamorat dels gossos i la música, i amb un passat secret. A les xarxes socials el seu nick és Nevermore. I a classe sempre mira de passar desapercebut.
Però les seves rareses no són res comparades amb el que passarà quan conegui la Marzena i, de cop, senti que algú s'ha apoderat del seu cos. Algú sap molt bé el que vol, i a qui.
El Pol está en greu perill. I la Marzena, molt més.




Poc després d'haver-me enamorat del llibre Bel: amor més enllà de la mort vaig decobrir que l'autora Care Santos tenia un llibre de tipologia semblant i em vaig enamorar profundament quan vaig començar a llegir i vaig descobrir que molts dels personatges eren els mateixos.
La Bel deixa de tenir el paper principal de la novel·la substituïda pel Pol, el nen del centre el qual la Bel va posseir al primer llibre. Altres personatges secundaris com en Hyeronimus o l'Alma prenen més importància.
Davant meu m'havia trobat una continuació del primer llibre! Continua estant ple d'acció amb moments que deixaran al lector sense respiració.
Fent referència a la forma, considero que l'autora té una manera molt peculiar d'escriure i el que més destaco és la utilització de cançons famoses com a títols de capítols.
Ambsós llibres de l'autora els recomano als joves i, tot i que es poden llegir independentment un de l'altre, us recomano que comenceu amb Bel: amor més enllà de la mort.

Laura

RESSENYA: NO ESTÀ ESCRIT A LES ESTRELLES



Títol: No està escrit a les estrelles
Autora: John Green
Idioma Original: Anglès
Editorial: Estrella Polar
Any: 2012
SinopsiTot hi que la medicina ha aconseguit reduir el tumor i li ha regalat uns anys més de vida, la Hazel segueix sent una malalta terminal. El seu final sebla que ja està escrit. Però l'aparició de l'Augustus Waters al grup de suport de nois amb càncer canvia radicalment la seva vida. La història està apunt de ser reescrita. 





El primer cop que vaig sentir parlar d'aquest llibre, va ser quan la pel·lícula va arribar als cinemes. Després d'haver descobert que aquest tenia molt bones crítiques, vaig llegir-me el llibre abans d'anar-la a veure.
Aquest el considero un llibre imprescindible, que tothom hauria de llegir. La història de la Hazel t'arriba al cor des de la primera pàgina gràcies a la manera tan natural com escriu l'autor John Green.
Fent referència als personatges, la Hazel és molt especial. Una noia valenta, lluitadora però a la vegada realista. El fet que la novel·la és narrada en primera persona a partir d'aquest personatge ha fet que l'apreciés molt.
Per altra banda tenim l'Augustus Waters, per a mi (i segurament per a molts lectors i lectores) l'ànima del llibre, un personatge imprescindible. Un noi optimiste, sempre de bon humor que t'enamorarà i farà que et plantejis i vegis la vida d'una altra manera. 
I el final... quin final! Recordo haver plorat en les últimes pàgines. Però no tot és tristesa a No està escrit a les estrelles, tot i que la protagonista és una noia malalta de càncer, també podem trobar moments alegres que es faran riure.
Després d'haver-me llegit aquesta novel·la, m'he quedat sense paraules, felicito de tot cor a l'autor i gràcies a aquesta, buscaré un altre llibre d'en John Gree.

Laura

RESSENYA: OLVIDADOS



Títol: Olvidados
Autora: Michael Grant
Idioma Original: Anglès
Editorial: RBA
Any: 2012
SinopsiEn un obrir i tancar d’ull, tots desapareixen. Oblidats. Excepte els joves: adolescents, nens i nadons. Però no queda cap adult. I no funcionen els telèfons, la televisió ni Internet. No hi ha manera de saber el que ha passat, no hi ha manera de demanar ajuda. La fam amenaça. Manen els més forts. I una criatura sinistra... És aleshores quan els adolescents comencen a desenvolupar nous talents, inimaginables, perillosos, que els fan més forts dia a dia.





Després de llegir llibres tan addictius com Els jocs de la fam o Divergent, volia buscar una altra saga que m'atrepés des de la primera pàgina i vaig començar a llegir Olvidados.
L'he trobat bastant original pel que fa referència a la trama. Aquesta és molt bona i vaig entrar molt ràpidament a la història, imaginant-me que succeiria si els adults desapareguessin de la Terra.  
Els personatges que hi apareixen són interessants. Em va captivar molt la manera com s'organitzen cada un dels personatges per tal de tenir un ordre a la ciutat. El paper que poc a poc, va assumint el protagonista, en Sam, és el de líder, ja que els altres nois i noies confien plenament en ell. Així mateix, juntament amb un grup d'amics, intentaran esbrinar que és el que va succeïr a la ciutat. 
El que vaig trobar una mica desagradable, són certes descripcions que aparèixen al llarg de la novel·la. Tot i això, ja he comprat el segon llibre i li donaré una oportunitat a la saga.

Laura

RESSENYA: CRÒNIQUES DE LA TORRE I: LA VALL DELS LLOPS




Títol: Cròniques de la torre I: la vall dels llops
Autora: Laura Gallego García
Idioma original: Castellà
Editorial: SM
Any: 2001
SinopsiLa van anomenar Dana i va créixer juntaments amb els seus germans i germanes com una més. Mai la van tractar de forma especial i, no obstant, tots podien veure que era diferent. Sigil·losa com un gat, amb prou feines parlava. La seva vida va canviar per sempre el dia que el Mestre la va portar amb ell a la Torre, a la Vall dels Llops. Allà seran descoberts els secrets de la màgia més ancestral.




Després d'haver acabat amb la meravellosa, fantàstica, inigualabre....trilogia de Memòries d'Idhun em vaig veure amb moltes ganes de llegir un altre llibre de l'autora Laura Gallego García. Després de mirar i remirar tots els llibres publicats per l'autora vaig adonar-me que havia escrit una saga que, igual que Memòries d'Idhun, girava entorn la màgia d'un nou món, de manera que vaig anar corrents a la biblioteca a agafar el primer llibre La vall dels llops.
Tot i que no la considero al mateix nivell que l'altra triologia, he de dir que no em va decebre. L'autora torna a crear uns personatges ben definits, en especial la Dana, la protagonista que podem descriure com una noia valenta i estudiosa. El personatge d'en Kai (el millor amic de la Dana), també em va captivar. És molt especial (llegiu el llibre i sabreu per què!).
És una novel·la bastant senzilla de llegir i de ritme àgil, ja que t'atrau des de la primera pàgina.
Si us agrada la fantasia doneu-li una oportunitat a aquesta saga.


Laura

RESSENYA: L'OCELL DE LA REVOLTA



Títol: L'ocell de la revolta
Autora: Suzanne Collins
Idioma Original: Anglès
Editorial: Molino
Any: 2010
Sinopsi: Katniss Everdeen ha sobreviscut dues vegades a Els Jocs de la Fam, però no sembla que tot hagi acabat. La revolució s'està estenent i tots estan implicats excepte la Katniss.
Tot i així, el seu paper a la batalla final és el més important de tots: la Katniss ha de convertir-se en l'ocell de la revolta, el símbol de la rebel·lió. Que comencin els setanta-sisens jocs de la fam!





He de confessar que aquest llibre me'l vaig llegir sense haver-me llegit el segon En Flames i em va decepcionar bastant.
El començament del llibre el vaig trobar a l'alçada de la saga, però a mida que anava passant les pàgines la violència, la sang i el dolor van anar prenent protagonisme a la novel·la fins a un punt que considero excessiu. Va arribar un moment que m'avorria de la lectura. Considero que un final de saga ha de ser impactant i consistent però fins a un límit.
En quant als personatges he vist una evolució d'aquests, sobretot de la Katniss, la qual considero més madura en aquest llibre.
Malgrat els punts negatius que he trobar a aquesta novel·la, felicito a l'autora per la manera com aconsegueix plasmar els sentiments de la protagonista, fins al punt que patia fins i tot jo.
Per últim, he d'esmentar l'epileg (tranquils sense spoilers). El vaig trobar sorprenent, pel fet que, segurament, m'imaginava un final diferent per a aquesta tipologia de saga. Tot i això, crec que farà entendrir el cor dels seguidors de Els Jocs de la Fam

Laura

RESSENYA: VERD MARAGDA




Títol: Verd Maragda
Autora: Kerstin Gier
Idioma Original: Alemany
Editorial: Montena
Any: 2011
Sinopsi: ADVERTÈNCIA: AQUESTA RESSENYA CONTÉ UN SPOILER IMPORTANT DEL FINAL DEL SEGON LLIBRE BLAU SAFIR
Què fas quan et trenquen el cor? Telefonar a la teva millor amiga, emnjar xocolata i donar voltes a la teva desgràcia durant setmanes. El mal és que la Gwendolyn, una viatgera en el temps a contracor, necessita les energies per a coses ben diferents: per exemple, sobreviure. El comte de Saint Germain, un home enigmàtic ha teixit fils en el passat que han esdevingut una xarxa perillosa en el present. Per seguir el rastre del secret, la Gwendolyn i en Gideon, amb o sense mals d'amor, no solament hauran de ballar un minuet, un ball vertiginós del segle XVII, sinó que aniran d'aventura en aventura a través de totes les èpoques.




Després de llegir el llibre Blau Safir, no vaig poder resistir-me i vaig anar corrents a la bliblioteca a buscar Verd maragda per descobrir, finalment, el desenllaç de la triologia.
Per fi, després de dos llibres on apareixien secrets pendents, s'aclaren en aquest tercer llibre i la veritat és que m'han deixat sense respiració.
Aquest és un llibre que m'ha fascinat i el considero un final ideal per a la trilogia, he de dir que té un final sorprenent i una mica estrany, però per a mi fantastic.
Ara que he acabar la trilogia d'Amor més enllà del temps sento molta nostàlgia per molts dels personatges que han aparegut com la protagonista, la Gwendolyn, o en Gideon, ambdós únics!
Verd maragda és un llibre molt complet i us asseguro que us agradarà moltíssim.
Si teniu ganes de gaudir d'una bona lectura, aquesta saga us arribarà al cor i la devorareu en pocs dies.


Laura

RESSENYA: LA DAMA DEL MEDALLÓ


Títol: La dama del medalló
Autora: Mercè Company
Idioma Original: Català
Editorial: Bromera
Any: 2000
Sinopsi: En la Bolonya del segle XVII, el marquès de Fabretti adquireix un quadre, La dama del medalló, fascinat per la bellesa de la jove retratada.
Davant la impossibilitat de conèixer la model, i desesperat d'amor, se suïcida, però abans intenta fer-li arribar unes cartes. Dos-cents anys després, un prestigiós director de cinema experimenta la mateixa fixació que Fabretti pel quadre.
L'obsessió per dur a la pantalla la història d'amor del marquès pren forma quan una amiga el posa amb contacte amb l'actual propietari del llenç.




Aquest llibre va arribar a les meves mans gràcies a un concurs d'una pàgina on es recomanaven llibres. La història la vaig trobar interessant i a més a més, com que és una novel·la bastant breu, la vaig començar a llegir de seguida.
El que més destaco d'aquesta novel·la són les grans descripcions de ciutats, plenes de detall, que realitza l'autora per tal d'incloure al lector més fàcilment a la història. Tot i així, considero que algunes vegades poden arribar a fer-se pesades.
A la dama del medalló podem observar l'amor i la tendresa, no només entre personatges sinó que queda molt plasmat l'amor a l'art amb l'obsessió pel quadre.
Aquest llibre té una lectura àgil i gràcies a que és ple d'incognites, farà que no puguis desenganxar-te ni un moment.

Laura

RESSENYA: LA PORTA DELS TRES PANYS




Títol: La porta dels tres panys
Autora: Sonia Fernández-Vidal
Idioma Original: Català
Editorial: La Galera
Any: 2014
SinopsiEn Niko Mir, un noi solitari de catorze anys, no s'imagina les conseqüències que li comportarà no seguir el camí que recorre cada dia per anar a l'institut. Quan canvia la seva ruta, descobreix una casa que no havia vist mai. Atret per aquest misteri, hi entrarà i es trobarà dins d'un univers estrany.
Dins del Món Quàntic passen coses sorprenents, des d'una guerra entre matèria i antimatèria, fins a les desaparicions del gat de Schrödinger, passant per un taller de rellotgeria on es posa a prova la relativitat del temps. Immers en aquesta aventura inesperada, en Niko té la missió de retornar l'equilibri, ara en perill, entre el seu món i l'univers quàntic que acaba de descobrir.





Després de llegir-me Quantic Love de la mateixa autora, vaig trobar que aquesta tipologia de llibres divulgatius estaven força bé, de manera que vaig decidir llegir-me La porta dels tres panys.
Personalment, afirmo que aquest llibre és el millor que he llegit de Sonia Fernández-Vidal. Així com a l'altre llibre vaig escriure que la trama la trobava molt bàsica amb accions molt previsibles, felicito la originalitat de l'autora en aquest llibre.
En aquest, a més a més, podem trobar moltíssima informació relacionada amb la física quàntica i, tot i que podria semblar molt pesada, l'autora l'explica d'una manera molt senzilla mitjançant la trama i els personatges.
Tot i que, pot semblar un llibre bastant infantil, crec que va dirigit sobretot a joves a partir de catorze anys, aproximandament. Us animo a que li doneu una oportunitat a aquest llibre i al món de la física!


Laura

RESSENYA: QUATRE



Títol: Quatre
Autora: Veronica Roth
Idioma original: Anglès
Editorial: Molino
Any: 2014
Sinopsi: Les quatre històries que s'inclouen a Quatre (el trasllat, la iniciació, el fill, el traïdor i tres escenes exclusives addicionals) et deixaran descobrir, des del punt de vista d'en Tobias, diversos moments únics de la triologia. Quatre històries breus i tres escenes innèdites que revelen el que mai vas arribar a saber del món Divergent i del personatge d'en Quatre.




Ho he de confessar, quan vaig descobrir que l'autora estava escrivint aquest llibre, em vaig endur una gran sorpresa, de manera que el dia que va sortir a la venda el vaig aconseguir.
A l'últim llibre de la trilogia Divergent, vam poder veure un nou estil d'escriptura de l'autora que consistia a anar alternant el narrador en els diferents capítols. Allà vam descobrir una mica més de la personalitat del personatge del Quatre, tot i això, crec que amb aquest llibre s'entenen moltes de les reaccions innexplicables que trobem als altres tres llibres.
El personatge del Quatre va ser el meu preferit d'aquests llibres, sobretot pel fet que fos tan misteriós, i crec que es mereixia un llibre dedicat a aquest on descobrissim coses del seu passat.
Aquesta novel·la és bastant curta si la comparem amb les altres i, com haureu llegit a la ressenya, està composta per quatres històries úniques i tres escenes succeïdes al primer llibre, però narrades per aquest personatge.
Després que el final llegit al llibre Lleial em deixés mala boca, vaig tornar a gaudir de la trilogia. Crec que és un bon complement d'aquesta i si us heu llegit els altres tres espero que us animeu amb Quatre.


Laura